Fórmula 1, TV3 i interessos de país
li serà fàcil espanyolitzar els nens catalans
Ara que comença la temporada de fórmula 1 ha tornat a sonar la cançó de si TV3, la Generalitat i tot el país es poden permetre pagar els drets d'aquesta elitista competició, que valen un ull de la cara, i més ara que l'ombra –jo crec que ja és més que una ombra– de les retallades, l'ERO o vés a saber si totes dues coses plana sobre la televisió pública.
Sóc capaç de distingir tres perfils ideològics entre els que defensen l'aprimament sense contemplacions –no l'ajustament– de TV3: els que no els importa el més mínim res que no sigui la subsistència diària (que jo diria que ens té inquiets a tots), els que ho defensen de bona fe i, finalment, els que pensen que mort el gos (TV3), morta la ràbia (l'adoctrinament, que en diuen ells). Definim-los. El primer grup el formen desenganyats, rebotats, antisistema... El segon hi ha sobretot els porucs i en el tercer hi ha l'Espanya majoritària i els catalans que maleeixen no haver nascut a Valladolid.
Els dos primers grups són molt heterogenis en la seva manera d'arribar a aquests postulats i en la seva realitat socioeconòmica. El tercer, no. S'alimenta dels mateixos diaris, escolta i veu les mateixes cadenes. Els dos primers grups no poden estar més allunyats ideològicament, no poden sentir-se més antagonistes del tercer. Però hi ha un problema: el reforcen perquè tots tres acaben sostenint el mateix.
Volem la fórmula 1 en català, i no perquè el monolingüisme sigui el nostre ideal, sinó perquè volem que Catalunya tingui una televisió pública de referència, que lluiti per la qualitat, per un model propi, que tingui uns referents propis. I la fórmula 1 és un dels espais que assegura l'audiència. Que es gestioni bé, que es comercialitzi (si és líder, no hauria de ser tan difícil ni en els temps que estem).
Necessitem una televisió pública per fer el mateix grau de difusió del nostre marc referencial, ni més ni menys, que fa l'Estat espanyol del seu a través de TVE. Que no és poc, com podem comprovar en qualsevol retransmissió esportiva. Sabeu per què? Perquè estem en lluita per la supervivència del país, i sobreviure són diners però també instint de supervivència, que no es paga però s'alimenta gràcies a un sistema comunicatiu que té ràdios (batalla guanyada), diaris (el que teniu a les mans és l'únic en català i de referents catalans, de manera que hi ha feina per fer), cinema (si ens els diaris falta convicció empresarial, aquí és un drama) i televisió. Si cau l'audiència i TV3 es converteix en una televisió residual, al Wert de torn li serà fàcil espanyolitzar els nens catalans.
Desenganyats, rebotats, antisistemes i porucs: que les vostres intencions honestes no siguin còmplices dels que ens volen anul·lar la voluntat de viure com un poble. TV3 –i tots els que estem inequívocament a aquesta banda– us necessita. I ens mereixem poder sentir que si Fernando Alonso torna a ser algun any campió sigui perquè hagi estat el millor, no per ser espanyol.