Fórmula 1, TV3 i interessos de país

Ara que comença la tem­po­rada de fórmula 1 ha tor­nat a sonar la cançó de si TV3, la Gene­ra­li­tat i tot el país es poden per­me­tre pagar els drets d'aquesta eli­tista com­pe­tició, que valen un ull de la cara, i més ara que l'ombra –jo crec que ja és més que una ombra– de les reta­lla­des, l'ERO o vés a saber si totes dues coses plana sobre la tele­visió pública.

Sóc capaç de dis­tin­gir tres per­fils ideològics entre els que defen­sen l'apri­ma­ment sense con­tem­pla­ci­ons –no l'ajus­ta­ment– de TV3: els que no els importa el més mínim res que no sigui la sub­sistència diària (que jo diria que ens té inqui­ets a tots), els que ho defen­sen de bona fe i, final­ment, els que pen­sen que mort el gos (TV3), morta la ràbia (l'adoc­tri­na­ment, que en diuen ells). Defi­nim-los. El pri­mer grup el for­men desen­ga­nyats, rebo­tats, anti­sis­tema... El segon hi ha sobre­tot els porucs i en el ter­cer hi ha l'Espa­nya majo­ritària i els cata­lans que male­ei­xen no haver nas­cut a Valla­do­lid.

Els dos pri­mers grups són molt hete­ro­ge­nis en la seva manera d'arri­bar a aquests postu­lats i en la seva rea­li­tat soci­o­e­conòmica. El ter­cer, no. S'ali­menta dels matei­xos dia­ris, escolta i veu les matei­xes cade­nes. Els dos pri­mers grups no poden estar més allu­nyats ideològica­ment, no poden sen­tir-se més anta­go­nis­tes del ter­cer. Però hi ha un pro­blema: el refor­cen perquè tots tres aca­ben sos­te­nint el mateix.

Volem la fórmula 1 en català, i no perquè el mono­lingüisme sigui el nos­tre ideal, sinó perquè volem que Cata­lu­nya tin­gui una tele­visió pública de referència, que lluiti per la qua­li­tat, per un model propi, que tin­gui uns refe­rents pro­pis. I la fórmula 1 és un dels espais que asse­gura l'audiència. Que es ges­ti­oni bé, que es comer­ci­a­litzi (si és líder, no hau­ria de ser tan difícil ni en els temps que estem).

Neces­si­tem una tele­visió pública per fer el mateix grau de difusió del nos­tre marc refe­ren­cial, ni més ni menys, que fa l'Estat espa­nyol del seu a través de TVE. Que no és poc, com podem com­pro­var en qual­se­vol retrans­missió espor­tiva. Sabeu per què? Perquè estem en lluita per la super­vivència del país, i sobre­viure són diners però també ins­tint de super­vivència, que no es paga però s'ali­menta gràcies a un sis­tema comu­ni­ca­tiu que té ràdios (bata­lla gua­nyada), dia­ris (el que teniu a les mans és l'únic en català i de refe­rents cata­lans, de manera que hi ha feina per fer), cinema (si ens els dia­ris falta con­vicció empre­sa­rial, aquí és un drama) i tele­visió. Si cau l'audiència i TV3 es con­ver­teix en una tele­visió resi­dual, al Wert de torn li serà fàcil espa­nyo­lit­zar els nens cata­lans.

Desen­ga­nyats, rebo­tats, anti­sis­te­mes i porucs: que les vos­tres inten­ci­ons hones­tes no siguin còmpli­ces dels que ens volen anul·lar la volun­tat de viure com un poble. TV3 –i tots els que estem inequívoca­ment a aquesta banda– us neces­sita. I ens merei­xem poder sen­tir que si Fer­nando Alonso torna a ser algun any campió sigui perquè hagi estat el millor, no per ser espa­nyol.