Les mans catalanes: un pòquer i un trio

La jor­nada euro­pea d'hoquei sobre patins va ser rela­ti­va­ment òptima per als equips cata­lans, a pesar de les der­ro­tes de l'Igua­lada a la pista del Can­delária i del Reus con­tra el Via­reg­gio –exces­siva, trac­tant-se d'un Reus cada vegada més temi­ble i d'uns ita­li­ans cada vegada més vete­rans. Els cata­lans han fet el pòquer i tots qua­tre s'han clas­si­fi­cat per als quarts, que es juga­ran en for­mat d'eli­mi­natòria d'anada i tor­nada per estal­viar diners, una de les poques mesu­res sen­sa­tes del Comitè Euro­peu (CERH)en els últims anys. El cas és que el Barça, l'Igua­lada, el Reus i el Noia –que va obte­nir el passi dis­sabte a casa amb un gran tri­omf con­tra el Porto– han fet els deu­res. Ja és mèrit que l'Igua­lada recu­peri el seu esta­tus euro­peu tot just en una tem­po­rada de remo­de­lació econòmica i màxima aus­te­ri­tat. També s'ha de des­ta­car la reacció del Noia, que es va hipo­te­car en la pri­mera volta de la lli­gueta i en la segona ha gua­nyat els tres par­tits. El mateix està fent en l'OK Lliga. Un inici dece­be­dor que el va apar­tar de la copa i ara ja treu el cap en la part alta. El seu 2013, amb tan sols una der­rota encai­xada, està sent per emmar­car. Cata­lu­nya, per tant, segueix sent potència mun­dial. La resta d'equips de quarts són el Liceo, el campió els dos últims anys amb un bon gra­pat de juga­dors de casa nos­tra lide­rats pel capo Jordi Bar­galló. Mala peça al teler del Barça, doncs, perquè els gallecs són els seu rivals de quarts. Ells deuen pen­sar el mateix, però. L'avan­tatge del con­junt de Ricard Muñoz és que tindrà el par­tit de tor­nada a casa. L'equip que els ha empa­re­llat, per dir-ho així, ha estat el Val­dagno de Pedro Gil, que va apa­llis­sar dis­sabte el con­junt de Car­los Gil i que serà favo­rit amb l'Igua­lada. Els altres dos equips de quarts són el Porto, que jugarà una eli­mi­natòria oberta con­tra el Reus, i el Ben­fica, que tindrà com a rival el Noia. Tant els del Baix Camp com els de l'Alt Penedès juga­ran el segon par­tit fora de casa.

Si en la lliga euro­pea els cata­lans van posar damunt la taula unes car­tes magnífiques, en la CERS, la mà cata­lana va ser un trio gua­nya­dor. Tant el Vic, com el Vila­nova i el Ven­drell van acce­dir a la final a qua­tre. Els del Gar­raf van patir tot i dur un 5-1 de l'anada con­tra el Gio­vi­nazzo, però se'n van sor­tir i juga­ran per ter­cera vegada seguida la final a qua­tre. Aviat és dit, però és el símptoma d'un pro­jecte sòlid ende­gat amb les penes i els tre­balls que asso­ten l'hoquei gràcies a l'empenta del pre­si­dent Pau Via­del –un exju­ga­dor– i de la seva junta. Tant Vila­nova com el Ven­drell pug­na­ran ara per ser la seu de la final a qua­tre. A Vila­nova, l'ante­rior pre­si­dent del CERH li va pis­par en el dar­rer moment la con­cessió el curs pas­sat. Bas­sano es va apun­tar a la festa a mis­ses dites amb un sobre ple de bons argu­ments. La mani­o­bra del CERH va ser lletja i pro­totípica: ven­dre's per un plat de llen­ties. El magnífic pavelló del Gar­raf ja ha exhi­bit les seves vir­tuts en la copa 2012 i la mateixa CERS el 2011 o la copa Lla­tina. El Ven­drell, amb un recinte força més petit, també vol posar al ser­vei de la com­pe­tició la seva gran capa­ci­tat de gestió, que l'ha dut al cap­da­munt ens unes últi­mes tem­po­ra­des ver­ti­gi­no­ses. Qui té més a per­dre és Lluís Fer­rer, vice­pre­si­dent del nou CERH i ven­dre­llenc. Sem­bla que ha mani­fes­tat que no votarà. Si la final a qua­tre se l'endú el Ven­drell, els de Vila­nova l'acu­sa­ran de par­ti­dista. Si va cap a Vila­nova, els del Ven­drell li diran que no ha sabut moure els fils. Si ell i el seus garan­tei­xen una pugna neta i sense sobres enco­berts, ja m'hi con­formo.