La jornada europea d'hoquei sobre patins va ser relativament òptima per als equips catalans, a pesar de les derrotes de l'Igualada a la pista del Candelária i del Reus contra el Viareggio –excessiva, tractant-se d'un Reus cada vegada més temible i d'uns italians cada vegada més veterans. Els catalans han fet el pòquer i tots quatre s'han classificat per als quarts, que es jugaran en format d'eliminatòria d'anada i tornada per estalviar diners, una de les poques mesures sensates del Comitè Europeu (CERH)en els últims anys. El cas és que el Barça, l'Igualada, el Reus i el Noia –que va obtenir el passi dissabte a casa amb un gran triomf contra el Porto– han fet els deures. Ja és mèrit que l'Igualada recuperi el seu estatus europeu tot just en una temporada de remodelació econòmica i màxima austeritat. També s'ha de destacar la reacció del Noia, que es va hipotecar en la primera volta de la lligueta i en la segona ha guanyat els tres partits. El mateix està fent en l'OK Lliga. Un inici decebedor que el va apartar de la copa i ara ja treu el cap en la part alta. El seu 2013, amb tan sols una derrota encaixada, està sent per emmarcar. Catalunya, per tant, segueix sent potència mundial. La resta d'equips de quarts són el Liceo, el campió els dos últims anys amb un bon grapat de jugadors de casa nostra liderats pel capo Jordi Bargalló. Mala peça al teler del Barça, doncs, perquè els gallecs són els seu rivals de quarts. Ells deuen pensar el mateix, però. L'avantatge del conjunt de Ricard Muñoz és que tindrà el partit de tornada a casa. L'equip que els ha emparellat, per dir-ho així, ha estat el Valdagno de Pedro Gil, que va apallissar dissabte el conjunt de Carlos Gil i que serà favorit amb l'Igualada. Els altres dos equips de quarts són el Porto, que jugarà una eliminatòria oberta contra el Reus, i el Benfica, que tindrà com a rival el Noia. Tant els del Baix Camp com els de l'Alt Penedès jugaran el segon partit fora de casa.

Si en la lliga europea els catalans van posar damunt la taula unes cartes magnífiques, en la CERS, la mà catalana va ser un trio guanyador. Tant el Vic, com el Vilanova i el Vendrell van accedir a la final a quatre. Els del Garraf van patir tot i dur un 5-1 de l'anada contra el Giovinazzo, però se'n van sortir i jugaran per tercera vegada seguida la final a quatre. Aviat és dit, però és el símptoma d'un projecte sòlid endegat amb les penes i els treballs que assoten l'hoquei gràcies a l'empenta del president Pau Viadel –un exjugador– i de la seva junta. Tant Vilanova com el Vendrell pugnaran ara per ser la seu de la final a quatre. A Vilanova, l'anterior president del CERH li va pispar en el darrer moment la concessió el curs passat. Bassano es va apuntar a la festa a misses dites amb un sobre ple de bons arguments. La maniobra del CERH va ser lletja i prototípica: vendre's per un plat de llenties. El magnífic pavelló del Garraf ja ha exhibit les seves virtuts en la copa 2012 i la mateixa CERS el 2011 o la copa Llatina. El Vendrell, amb un recinte força més petit, també vol posar al servei de la competició la seva gran capacitat de gestió, que l'ha dut al capdamunt ens unes últimes temporades vertiginoses. Qui té més a perdre és Lluís Ferrer, vicepresident del nou CERH i vendrellenc. Sembla que ha manifestat que no votarà. Si la final a quatre se l'endú el Vendrell, els de Vilanova l'acusaran de partidista. Si va cap a Vilanova, els del Vendrell li diran que no ha sabut moure els fils. Si ell i el seus garanteixen una pugna neta i sense sobres encoberts, ja m'hi conformo.