Setmanes enrere, parlava en aquest mateix espai de la dificultat que hi ha per retransmetre per televisió una competició d'atletisme en pista a causa dels múltiples llocs d'interès que hi ha al mateix temps i del fet que a la pantalla només pot aparèixer una cursa, un salt o un llançament. Una cursa ciclista en carretera seria una altra de les competicions esportives més complicades d'oferir per televisió.

La Volta Ciclista a Catalunya que acabem de viure ha estat un clar exemple de les dificultats que representa emetre una cursa ciclista en directe. I, segons el meu parer, Televisió de Catalunya, que ens va oferir cada dia els finals d'etapa a través d'Esport 3, no se'n va sortir. Fa tants i tants anys que veiem els finals d'etapa –en algunes ocasions etapes senceres i tot–, que ja no podem esperar cap sorpresa quan ens posem davant la pantalla. Sabem perfectament què podem i què no podem esperar, i TVC no va arribar als mínims durant la Volta.

Comentaris al marge, en una cursa esperem informació de la distància que queda per acabar la prova, de les diferències de temps que hi ha entre els grups que es poden formar i de quins ciclistes hi ha en aquests grups. Tot això és el que tenim al Tour, el Giro, la Vuelta, el mundial i les grans clàssiques. Per què no ho vam tenir a la Volta?

Ja el primer dia, quan el pilot es va trencar de tornada a Calella, no vam saber que en Joaquim Rodríguez era al davant fins que una moto s'hi va acostar i ens el va mostrar. De la resta d'escapats, res de res. D'acord que era de baixada, però a totes les curses hi ha pujades i baixades i bé que ens mostren, infogràficament, qui hi ha en els diversos grups i quina és la diferència entre ells.

Deixem la baixada i anem a la pujada. Camí de Portainé, quan Daniel Martin anava escapat, Nairo Quintana va atacar des del grup en què hi havia tots els favorits. Ens van mostrar com saltava el colombià i ja no vam saber res més de Purito fins que va atrapar Quintana uns quilòmetres més tard. La càmera de la moto que seguia Quintana no es va girar ni una vegada per mostrar-nos què passava al darrere. Era ben fàcil. Ens vam haver de resignar i esperar a veure com passaven els ciclistes sota la pancarta d'arribada. I l'últim dia, a Montjuïc, era clar que Purito atacaria Martin i quan va passar ho vam veure des de l'helicòpter. I era en un circuit tancat i amb una única pujada!

Ja sé que els recursos que hi ha per seguir el Tour o la Volta no són els mateixos, però en aquestes etapes de la cursa catalana que acabem de viure va fer la impressió que, recursos al marge, la realització no sabia gaire de què anava tot plegat, quins eren els ciclistes que es jugaven la victòria i que era, esportivament parlant, important. Emetre la Volta no és fer Catalunya des de l'aire. Estan bé els grans paisatges, però no oblidem que és una competició esportiva.