L'eterna frustració de París
han guanyat copes d'Europa en 21 ocasions, però només una l'ha aconseguit un club de París
El centralisme i la capitalitat que Madrid exerceix a l'Estat espanyol és quasi una broma comparat amb l'hegemonia que la Ciutat de la Llum, París, té al país veí del nord. Si l'Estat espanyol hagués estat tan efectiu en els seus esforços centralitzadors –polítics, lingüístics, culturals...– com ho ha estat el francès, potser ara no estaria escrivint aquestes línies en la llengua de Pompeu Fabra, sinó que ho faria en la de Cervantes. O potser encara més, ni tan sols escriuria res perquè aquest diari ni existiria. Els francesos, amb París com a capital que s'ho menja tot, van fer el que van fer, i només cal veure com estan les coses a l'altra banda dels Pirineus.
Aquesta centralització, aquest fet de situar la República i la seva capital, París, per damunt de tot, pot haver triomfat en molts aspectes, però ha fracassat totalment en l'esportiu. Els clubs francesos han guanyat copes d'Europa en 21 ocasions –deu en la categoria masculina i onze en la femenina– en cinc esports diferents, però només una l'ha aconseguit un club de París. I no ha estat ni en futbol, ni en bàsquet, ni en handbol, ni en rugbi, els quatre grans esports d'equip dels que es practiquen a França. Ha estat en voleibol.
Si mai cap club francès no hagués guanyat la copa d'Europa de futbol, bàsquet, handbol o rugbi, els parisencs només haurien de suportar la hipotètica befa dels ciutadans d'altres grans capitals europees que sí que tenen clubs que llueixen algun d'aquests trofeus a les seves vitrines. El problema dels parisencs és que l'Olympique de Marsella va guanyar la copa d'Europa de futbol el 1993, el Llemotges la de bàsquet el 1993, el Montpeller la d'handbol el 2003 i en rugbi, el Tolosa en té quatre (1996, 2003, 2005 i 2010) i el Brive, una (1997). La Ciutat de la Llum s'ha de conformar amb la copa d'Europa de voleibol que va guanyar el París Volley el 2001. I encara, perquè no és l'únic club francès campió d'Europa de voleibol, ja que el Tour també ho va ser el 2005. I de les deu copes d'Europa femenines, res de res per als parisencs. Dues de futbol per a l'Olympique de Lió; tres per al Bourges i dues per al Valenciennes de bàsquet; dues de voleibol per al Cannes i una de rugbi per al Montpeller i una altra per al Toluges.
Les urgències del PSG per ser algú a Europa vénen de lluny i a més de motivacions internacionals, en tenen, sobretot, de locals. París bé val una copa d'Europa, deuen pensar els aficionats del PSG, que han de veure com a províncies sí que poden presumir de copes d'Europa. Aquesta temporada el PSG dels petrodòlars ha fet grans equips en futbol i en handbol. El de futbol es troba ara amb el Barça, el d'handbol ha de ser un candidat a la Champions del 2014, ja que enguany no juga cap competició europea. La qüestió és si els diners els portaran al cim o a una nova etapa de l'eterna frustració dels clubs esportius de París.