Ahir va començar el mundial de motociclisme del 2013 amb com a mínim cinc pilots catalans en condicions de lluitar per les victòries i pels títols en totes les categories. Són Maverick Viñales i, en menor mesura, Àlex Rins (Moto 3), Pol Espargaró (Moto 2) i Dani Pedrosa i Marc Márquez (Moto 3). Viñales està de trànsit i, guanyi o no, el 2014 hauria de saltar a Moto 2. Per Rins, de pressió, ben poca, només l'obligació de continuar millorant. Just al contrari que Pol Espargaró. Del majestuós rival del gran Marc Márquez –de fet, l'únic que el va poder dominar puntualment– no s'espera cap altra cosa que una escombrada general sobre els rivals, i aquest és un error monumental de partida. En una categoria amb motors idèntics per a tothom, disposar del xassís més homogeni és un avantatge, i l'any passat, el Kalex de Pol Espargaró ho era, però en aquest campionat s'ha de demostrar. Igual com s'ha de veure com es comporten els sis campions que hi haurà a la graella (Terol, Simón, Luthi, Di Meglio, Cortese i Elias). Espargaró, pel que sigui, no té cap títol, i aquesta és una pressió afegida que haurà de suportar. És el favorit, sí, però més enllà del tòpic, comença amb els mateixos punts que els rivals.

I arribem a Moto GP. Sembla com si Honda i Marc Márquez s'ho haguessin de menjar tot. Aquí, l'errada és doble. Primer, perquè els campions són Jorge Lorenzo i Yamaha. Un equip que indiscutiblement tindrà millors motos si qui suma des del lloc de segon pilot és Valentino Rossi que no pas amb el ràpid però inconstant Ben Spies. Segon error, i en aquest hi han caigut des de Honda mateix, posar tanta pressió a Marc Márquez. Dir des de fa mesos que veuen el pilot de Cervera lluitant per podis i victòries des del primer dia pot ser un acte de fe cega en el pilot que els arriba, però Márquez sap perfectament què li va passar a l'inici del 2011 quan va aterrar a Moto 2 –tres zeros consecutius– després d'haver-se menjat el món a 125 cc. És clar, Márquez ven i Honda, que ha guanyat els últims títols amb el pilot equivocat –a Stoner li era ben igual tot l'entorn mediàtic– necessita èxits i poder capitalitzar-los com no ho fa des que Rossi pilotava per ells.

Carregar Márquez amb massa pressió no pot portar res de bo. El pilot que ha de lluitar pel títol ha de ser, d'entrada, Dani Pedrosa. No oblidem que és qui va acabar millor la temporada passada –sis victòries en les últimes vuit curses– i que sembla que s'ha desprès d'aquella desafortunada tendència a fer-se mal en les caigudes. Amb Pedrosa no s'ha estat just del tot. També va arribar a Moto GP obligat a guanyar per un doble títol inapel·lable a 250 cc i per diverses circumstàncies, els títols no han fet justícia a un pilot que avui dia és molt més complet que quan va arribar a la categoria reina. O no recordem com sortia i com surt ara, o com pilotava quan plovia i com pilota ara? I tan ràpid i fi com sempre.