Ahir va començar el mun­dial de moto­ci­clisme del 2013 amb com a mínim cinc pilots cata­lans en con­di­ci­ons de llui­tar per les victòries i pels títols en totes les cate­go­ries. Són Mave­rick Viñales i, en menor mesura, Àlex Rins (Moto 3), Pol Espar­garó (Moto 2) i Dani Pedrosa i Marc Márquez (Moto 3). Viñales està de trànsit i, gua­nyi o no, el 2014 hau­ria de sal­tar a Moto 2. Per Rins, de pressió, ben poca, només l'obli­gació de con­ti­nuar millo­rant. Just al con­trari que Pol Espar­garó. Del majestuós rival del gran Marc Márquez –de fet, l'únic que el va poder domi­nar pun­tu­al­ment– no s'espera cap altra cosa que una escom­brada gene­ral sobre els rivals, i aquest és un error monu­men­tal de par­tida. En una cate­go­ria amb motors idèntics per a tot­hom, dis­po­sar del xassís més homo­geni és un avan­tatge, i l'any pas­sat, el Kalex de Pol Espar­garó ho era, però en aquest cam­pi­o­nat s'ha de demos­trar. Igual com s'ha de veure com es com­por­ten els sis cam­pi­ons que hi haurà a la gra­e­lla (Terol, Simón, Luthi, Di Meglio, Cor­tese i Elias). Espar­garó, pel que sigui, no té cap títol, i aquesta és una pressió afe­gida que haurà de supor­tar. És el favo­rit, sí, però més enllà del tòpic, comença amb els matei­xos punts que els rivals.

I arri­bem a Moto GP. Sem­bla com si Honda i Marc Márquez s'ho hagues­sin de men­jar tot. Aquí, l'errada és doble. Pri­mer, perquè els cam­pi­ons són Jorge Lorenzo i Yamaha. Un equip que indis­cu­ti­ble­ment tindrà millors motos si qui suma des del lloc de segon pilot és Valen­tino Rossi que no pas amb el ràpid però incons­tant Ben Spies. Segon error, i en aquest hi han cai­gut des de Honda mateix, posar tanta pressió a Marc Márquez. Dir des de fa mesos que veuen el pilot de Cer­vera llui­tant per podis i victòries des del pri­mer dia pot ser un acte de fe cega en el pilot que els arriba, però Márquez sap per­fec­ta­ment què li va pas­sar a l'inici del 2011 quan va ater­rar a Moto 2 –tres zeros con­se­cu­tius– després d'haver-se men­jat el món a 125 cc. És clar, Márquez ven i Honda, que ha gua­nyat els últims títols amb el pilot equi­vo­cat –a Sto­ner li era ben igual tot l'entorn mediàtic– neces­sita èxits i poder capi­ta­lit­zar-los com no ho fa des que Rossi pilo­tava per ells.

Car­re­gar Márquez amb massa pressió no pot por­tar res de bo. El pilot que ha de llui­tar pel títol ha de ser, d'entrada, Dani Pedrosa. No obli­dem que és qui va aca­bar millor la tem­po­rada pas­sada –sis victòries en les últi­mes vuit cur­ses– i que sem­bla que s'ha desprès d'aque­lla des­a­for­tu­nada tendència a fer-se mal en les cai­gu­des. Amb Pedrosa no s'ha estat just del tot. També va arri­bar a Moto GP obli­gat a gua­nyar per un doble títol ina­pel·lable a 250 cc i per diver­ses cir­cumstàncies, els títols no han fet justícia a un pilot que avui dia és molt més com­plet que quan va arri­bar a la cate­go­ria reina. O no recor­dem com sor­tia i com surt ara, o com pilo­tava quan plo­via i com pilota ara? I tan ràpid i fi com sem­pre.