No seré pas jo qui discuteixi els coneixements d'Anna Tarrés sobre natació sincronitzada. Ni de bon tros. És un d'aquells esports que, o formes part del seu món, com a practicant o tècnic, o tot el que puguis dir només és repetir el que sents que diuen ells. I qui no ho cregui, que repassi les grans competicions i veurà que tots els cronistes acaben explicant el que ha passat en funció del que diuen les nedadores quan surten de la piscina o les entrenadores des del costat de l'aigua. Si es queixen dels jutges, ha estat un robatori. Si no, és que les rivals han estat millors. Sense cap marge per a la discrepància.

Anna Tarrés i Gemma Mengual tindran un llibre a les parades de la diada de Sant Jordi. El de Tarrés es titula Quan no n'hi ha prou amb ser la millor, el de Mengual, L'aigua o la vida. Anna Tarrés va presentar el seu llibre la setmana passada i durant l'acte va dir una frase que és la que ha motivat aquest article. L'exseleccionadora espanyola va dir de Mengual: “És la millor nedadora de la sincro mundial, qui més medalles ha guanyat i més vegades s'ha tirat a l'aigua.”

L'afirmació té tres parts que es poden analitzar per separat i ho farem començant pel final. No tinc ni idea de si Gemma Mengual és qui més vegades s'ha tirat a l'aigua. Tampoc ho poden saber ni Tarrés ni Mengual, perquè encara que tinguin apuntat dia a dia el que van fer al CN Kallípolis i amb la selecció espanyola, no poden saber què feien les seves rivals. Obviem aquesta part. Sobre el fet que Mengual sigui la que més medalles ha guanyat, no li discutiré pas perquè no m'he aturat a comptar, una per una, les medalles que cada nedadora ha guanyat en les grans competicions. Només constatar que en les nou primeres edicions dels mundials, del 1973 al 2001, es posaven en joc tres medalles en natació sincronitzada; el 2003 i el 2005, quatre, i des del 2007, hi ha set títols en joc. Per tant, les nedadores del segle XXI han tingut més fàcil guanyar més medalles que les seves antecessores per la simple raó que n'hi havia més a guanyar.

Arribem a la primera part de la frase d'Anna Tarrés quan diu que Mengual “És la millor nedadora de la sincro mundial.” Si és una valoració subjectiva, basada en la plasticitat, la seva capacitat interpretativa, de mostrar sentiments, no hi ha manera de rebutjar-la i l'hem de donar per bona. Si hem d'anar a buscar una base estadística, cal rebutjar totalment l'afirmació que Gemma Mengual sigui “la millor nedadora de la sincro mundial”. Mengual ha guanyat medalles en Jocs, mundials i europeus, però no ha estat mai campiona olímpica o mundial individual. Pot un esportista que no ha estat mai campió olímpic o mundial individual ser el millor? Què serien llavors la russa Natalia Ixtxenko –cinc títols mundials individuals– i la francesa Virginie Dedieu –tres títols mundials individuals?