L'assistència al Palau Blaugrana en el cinquè partit de la sèrie Barça - PAO. Hi ha molts aspectes tècnics a analitzar, com ara per què el millor equip de l'etern Top-16 arriba al cinquè partit contra un excampió que sense Diamantidis seria un equip de la part baixa de la taula en la Lliga Endesa, com pot ser que en més de 7 minuts l'equip no pogués fer cap cistella en joc, o què ha passat amb el protagonista del serial de l'estiu per renovar el seu contracte. Però, d'això, els experts ja ens en donaran la resposta. Algun dia. Ara, el que compta és que Barça i Madrid s'hauran vist les cares a Londres d'aquí a quinze dies, i que ja sabrem si és la semifinal més vista de la història del bàsquet a Catalunya. Suposo que la televisió pública ja s'encarregarà de programar-la per TV3. No? Abans-d'ahir, a Catalunya, 400.000 espectadors a Esport 3 i 22.000 a Teledeporte. Com diumenge passat: fórmula 1 a l'hora del TN. És clar que si a Espanya deixen de fer l'informatiu de la televisió pública per una final de tennis... Estructures d'estat?

I res, avui a tornar-hi. La màgia del Palau. Em pregunto quants dels espectadors que vagin a donar suport al Barça per remuntar els 5 gols a l'Atlético es passaran el partit sense veure una de les dues porteries, en seients anomenats “de visibilitat reduïda” –jo, en el(s) que tenia, no veia la línia de fons del bàsquet–. O quan el millor club del món, que té el millor equip de futbol de la història, amb el millor jugador, el millor mig del camp, el millor planter... tindrà un recinte digne de quan la secció de bàsquet va guanyar la seva primera Eurolliga; ara que ja en fa 10 anys. Però tranquils, ja sabem què dirà el programa electoral del president de l'entitat ara que ha anunciat que es presentarà a la reelecció. Després, en eliminatòries que es decideixen pels petits detalls, no haurem de veure com ens tripliquen en nombre d'espectadors. Encara que nosaltres tinguem més qualitat humana.