L'endemà del 4-0 a l'Allianz Arena, més d'un conegut em va fer la broma fàcil que aquell resultat era la contrapartida que havia d'oferir Catalunya a Alemanya a canvi del suport d'Angela Merkel al nostre procés d'emancipació de l'Estat espanyol. I en tots els casos, com que coneixen de quin peu calço, rere la utopia fàcil venia la pregunta: canviaries la cinquena Champions per la independència. La meva resposta va ser idèntica i va causar estupor: a quantes Champions s'ha de renunciar?

Tot plegat no passa de ser una broma, perquè no és del món racional plantejar aquesta dicotomia, perquè el Barça pot guanyar la Champions cada any mani qui mani a Madrid, a Brussel·les o al Banc Central Europeu. Però serveix per posar sobre la taula que a la vida hi ha prioritats que a vegades exigeixen renúncies i que segurament està bé que sigui així per donar valor als passos endavant que anem fent en el terreny personal, familiar, laboral i col·lectiu.

Dilluns, escoltant Artur Mas quan assegurava que no s'oposaria a establir torns amb València per tenir l'únic GP de fórmula 1 de l'Estat espanyol, em van venir al cap dues coses. La primera, que el president acabava de donar una raó més per afegir a l'enorme rotlle de paper continu en què s'ha convertit l'argumentari per la independència. Però també em va tornar a la memòria l'elecció absurda entre el 4-0 o la independència. Absurda, o no tant?

Si la setmana que falta pel GP no ho desmenteix, el Circuit de Catalunya haurà fet un treball sensacional per convertir el GP del dia 12 en un dels pocs negocis del país que facturarà més (potser força més) que l'any anterior. Com Mas va admetre, ara tenen els diners per mantenir la cursa en el calendari i complir el contracte. Acceptar, ara i en aquestes condicions, fer torns amb València només hauria de ser possible per dos motius: perquè Mas ja sap que València no el farà o per una raó poderosíssima de país que se m'escapa a mi i crec que a la majoria. Es referia el president a no fer emprenyar els valencians del PP amb els quals ha de fer front comú pel corredor mediterrani. Plantejar-ho en aquests termes em sembla tan absurd (o no?) com el dilema entre la Champions i la independència.

Confio que Mas sap que no el faran. Fer torns seria empobrir un país que pateix el que no està escrit. Renunciar a 120 milions d'euros d'impacte econòmic. A una entrada de diners extern (el 75% dels espectadors no tindran passaport espanyol) espectacular. I a un prestigi guanyat en 23 edicions. Tot això també ho va dir Mas dilluns, abans d'obrir la porta als torns. Una veritable dutxa escocesa. Confio que tot acabarà bé, perquè les finances del País Valencià estan pitjor que les de Catalunya –si no hi ha soroll és perquè allà i a Madrid manen els mateixos i tots són espanyols– i allà sí que no es poden permetre un GP estructuralment deficitari. I no parlem de quatre rals. Hi ha qui hi ha posat xifres i parla de més de 85 milions d'euros de pèrdues.