El Barça va guanyar la primera edició de la lliga de futbol que es va disputar entre els mesos de febrer i juny del 1929. El segon títol de lliga blaugrana es va fer esperar setze anys, ja que no va arribar fins al curs 1944/45. Aquest és el període de temps més llarg en què el Barça ha estat sense ser campió de lliga. La segona espera més llarga és la que va entre el vuitè i el novè títol, que són el de la temporada 1959/60 i el de la 1973/74. Són catorze anys –els catorze anys de passar gana de la cançó Botifarra de pagès de La Trinca– i tretze campanyes sense tocar la lliga. De fet, aquest és el període en què el Barça ha estat més cursos sense ser campió de lliga, ja que en els setze anys que van del 1929 al 1945, només es van jugar dotze campionats, ja que del 1937 al 1939 la lliga no es va disputar.

La lliga 1959/60 es va guanyar el 17 d'abril del 1960 i la 1973/74, el 7 d'abril del 1974. Jo vaig néixer l'octubre del 1960. Quan el Barça d'Helenio Herrera, Kubala i Suárez va guanyar la lliga, jo no era en aquest món. Formo part, doncs, de la generació de culers que han viscut més temps veient com el seu equip perdia la lliga. Tenia 13 anys quan vaig poder celebrar la primera. I 24 quan va arribar la segona. I 30 en la tercera. Perquè els que vam néixer a partir del 18 d'abril del 1960 no només vam viure el pitjor trajecte inicial sense lliga –tretze anys–, sinó també una espera per a la segona que Déu n'hi do –de la 1973/74 a la 1984/85– i una tercera que ara faria desesperar a uns quants –de la 1984/85 a la 1990/91.

Amb aquests antecedents, em permetreu que m'emprenyi, i molt, quan veig que es qüestiona la vàlua de la lliga 2012/13 i es pregunta si s'ha de celebrar. Només faltaria que no se celebrés! Potser sí que les noves generacions, les que s'estrenen en el barcelonisme amb el dream team de Johan Cruyff van molt tips i ja no els ve d'un títol més o menys. La història del Barça és la que és i mereix un respecte infinit qualsevol títol que guanyi. I encara més respecte mereixen les històries personals de cadascun dels seus aficionats. Hi ha molts casos en què han estat anys i anys de passar gana, guanyant copes o recopes, però sense tastar el premi gros: la lliga. I si no hi havia lliga, no hi havia copa d'Europa. La glòria de Wembley del maig del 1992 m'arriba amb 31 anys. L'any 1960, quan jo vaig néixer, el Barça tenia vuit lligues en el seu palmarès; el Real Madrid, sis. La lliga del Cruyff jugador, la 1973/74, va ser la novena del Barça. El Madrid, l'any següent, va guanyar la setzena. La meva segona lliga, la 1984/85, va ser la desena del Barça. La temporada següent el Madrid va guanyar la primera de les cinc seguides de la quinta del Buitre que els va enlairar fins als 25 títols. En aquest 2013 quedarem 32 a 22.

Encara hi ha algú que dubta que una lliga no s'ha de celebrar perquè uns alemanys ens han fet set gols en dos partits?