Kimi Räikkönen va guanyar a Austràlia la primera prova del mundial de fórmula 1 i ha estat segon en les tres últimes curses que s'han disputat, a la Xina, Bahrain i al Circuit de Catalunya. El pilot finlandès de Lotus és segon en la classificació general del mundial, a quatre punts del líder, l'alemany Sebastian Vettel, i amb 13 punts més que el tercer, l'espanyol Fernando Alonso. Räikkönen seria, doncs, un seriós aspirant a lluitar pel títol de l'especialitat reina de l'automobilisme esportiu. De veritat?

Ja fa temps que hi ha una fórmula, gens científica, només visceral, per atorgar, o no, la condició de favorit a un esportista en una competició. Per poder aplicar aquesta fórmula hi ha d'haver una condició prèvia: que en el campionat en qüestió hi hagi algun esportista espanyol en condicions per lluitar per ser campió. Si hi ha un espanyol, la condició de favorit o no al títol de cada esportista anirà en funció de la virulència amb què aquest esportista sigui tractat en els mitjans espanyols. Parlo, evidentment, del món i de l'entorn mediàtic que què vivim i que patim en aquest petit país nostre: l'espanyol.

Tornant a Räikkönen, el finlandès no és un rival de consideració per a Fernando Alonso en la lluita pel títol mundial de fórmula 1 del 2013. No ho és perquè el pilot de Lotus encara està ben vist, no és l'ase dels cops dels mitjans espanyols i desperta les simpaties que, lògicament, hauria de despertar un pilot amb la seva trajectòria esportiva i vital. Tot el contrari de Sebastian Vettel, que rep del dret i del revés faci el que faci, digui el que digui, plogui, nevi o faci sol. Vettel si que és considerat un enemic per a Alonso; Räikkönen, no. No calen gaires més explicacions. I si algú no es creu aquesta teoria, que repassi el que es diu i s'escriu ara de Lewis Hamilton, quan amb el Mercedes només pot aspirar, per ara, a fer posicions preferents els dissabtes, i el que es deia quan era pilot de McLaren i rival directe de l'asturià en la lluita pel títol.

En aquestes condicions, el podi de la cursa de Montmeló va ser com una mena de somni humit per a tots els seguidors de Fernando Alonso. L'asturià, vencedor, el finlandès simpàtic –per ara–, segon, i el fidel escuder d'Alonso a Ferrari, Felipe Massa, tercer. L'odiat alemany malcriat, prepotent i que només guanya quan el seu Red Bull va millor que el Ferrari d'Alonso –em limito a transcriure coses escoltades i llegides–, va quedar fora del podi. Així fins al final, pensen.

“Tres pilots de Ferrari”, van dir en la retransmissió de TV3 en la cursa de Montmeló amb el podi Alonso-Räikkönen-Massa. Sí, senyor, tres expilots de Ferrari i només un coronat vestit de vermell. Räikkönen va ser campió el 2007 traient profit de la lluita fratricida Alonso-Hamilton amb McLaren. Massa va ser subcampió el 2008 –li van sobrar uns metres per coronar-se– i Alonso, subcampió el 2010 i el 2012. Fins quan serà simpàtic el finlandès?