Un rival per als Jocs Olímpics?
de tots els esports, olímpics i
no olímpics, concentrats en un període de tres setmanes
en un mateix país
cada quatre anys, els anys de traspàs, es disputen els Jocs Olímpics d'estiu. Els anys parells entre cada edició dels Jocs Olímpics d'estiu tenen lloc els Jocs Olímpics d'hivern. Els Jocs d'estiu comparteixen any amb l'Eurocopa de futbol i els d'hivern, amb la copa del món de futbol i el mundial de bàsquet. Els mundials d'atletisme, natació i esquí tenen lloc cada dos anys i els de ciclisme, gimnàstica i rem, cada any. També cada any tenim el Tour, la Volta, la Milà-San Remo, Wimbledon, Roland Garros, els mundials de motociclisme i de fórmula 1 i les copes d'Europa de futbol, bàsquet, handbol i waterpolo. I l'NBA. Podria omplir tot l'espai d'aquest article sense fer res més que esmentar grans competicions. Tant se val si estem a l'estiu, la primavera, la tardor o l'hivern. El calendari està ben saturat.
Segur? Hi ha qui considera que encara hi ha algun forat per fer més competicions. I qui ho diu no és un magnat de la televisió que necessita omplir hores en les seves cadenes –com l'ESPN amb els X Games, sense anar més lluny–. Qui ho diu és una de les associacions de federacions internacionals que existeixen: SportAccord. Aquesta associació, hereva de la degana de les associacions de federacions internacionals (GAISF, Associació General de Federacions Internacionals d'Esports, nascuda el 1967), té la intenció d'organitzar una nova macrocompetició: uns campionats mundials simultanis de tots els esports, olímpics i no olímpics, concentrats en un període de tres setmanes en un mateix país, repartits en diverses ciutats. La primera edició es faria el 2017 i es disputarien cada quatre anys. El projecte està en mans de les federacions, organitzadores ara dels seus mundials.
Algú pot pensar que això ja existeix i que s'anomena Jocs Olímpics. El projecte d'SportAccord va més enllà, ja que inclou els esports que no estan en el programa olímpic. El recent escollit nou president de SportAccord, l'austríac Marius Vizer –president de la federació internacional de judo–, ens va explicar divendres passat les diferències: “Els Jocs Olímpics, el seu esperit, els seus valors, són una cosa i els Jocs Mundials en seran una altra: una aposta comercial i estratègica per generar nous recursos i que les federacions puguin usar-los en l'esport de base.”
És a dir, que segons Vizer, els Jocs Olímpics són valors i els Jocs Mundials serien diners. Dimecres, el COI va explicar a l'ASOIF, que és l'Associació de les Federacions d'Esports Olímpics d'Estiu, nascuda el 1983, els diners que rebran les federacions pels beneficis dels Jocs de Londres: 519,6 milions de dòlars, un 75% més del que es van repartir el 2008. Si els valors (Jocs Olímpics) generen 519 milions, Vizer es deu fregar les mans pensant què en trauran de l'aposta comercial (Jocs Mundials). Entre els molts dubtes que genera tot plegat, un de clau: hi haurà diners per a tothom?