Acaben d'arribar al Barça dues estrelles, Neymar i Karabatic, i han arribat ben ensenyats. Em semblaria ridícul afirmar que han fet seu el fet diferencial català. Si de cas, si els ve de gust i s'hi senten identificats, ja ho demostraran quan faci el mínim temps que hi conviuen per adonar-se de la realitat del país. De moment, però, se'ls ha d'agrair la sensibilitat demostrada quan van fer un esforç per emprar la llengua de Catalunya en la seva primera intervenció com a jugadors del Barça.

Aquest detall lingüístic és una prova prou evident que el club s'ha pres seriosament el seu paper d'aparador del país al món. Estem en un moment del procés en què tots els detalls sumen. Hem d'aconseguir que el nouvingut –arribi en avió privat o en pastera– sigui un ambaixador més. Hem de sumar adeptes. Tots compten, però Neymar i Karabatic són altaveus molt potents, que aterren a Catalunya descontaminats de tota influència i que hem de saber convertir en aliats.

En els primers anys del mandat de Joan Laporta, la directiva presumia que els jugadors forans rebien classes de català. Sí, les oferien i qui volia s'hi apuntava. Amb el pas dels anys hem acabat acceptant que és molt més efectiva la seducció que l'obligació. Convençuts que la llengua del país era un instrument de comunicació útil van quedar argentins com Gaby Cairo, José Luis Páez, hongaresos com Laszlo Nagy i madrilenys com Rodrigo de la Fuente i Roberto Dueñas. En cap cas els pressuposo ni addictes ni contraris a la causa nacional catalana, m'és igual. El més remarcable és la seva actitud positiva, gens frontista. Això ha canviat per a bé, fins al punt que són d'admirar els esforços que fa, per exemple, l'eslovè Erazem Lorbek per comprendre la nostra llengua. En canvi, quan Samuel Eto'o va marxar del Barça encara tenia problemes per entendre el català i no acceptava de bon grat que li fessin una pregunta si no l'entenia.

Pep Guardiola és un personatge tan singular que costa prendre'l com a model de res. Però el dia que el presentin com a nou entrenador del Bayern de Munic parlarà en alemany. I es dirigirà als seus jugadors en alemany, en anglès o en espanyol. Viu la necessitat d'aprendre l'idioma del país que l'acull amb naturalitat, perquè sap que així serà més proper. Perquè ha d'espantar més el temor a no ser ben traduït, a no ser comprès, que els errors lingüístics propis d'una fase d'aprenentatge.

Guardiola va fer molt perquè el català fos percebut com una llengua normal. Fent les rodes de premsa per Espanya en català i repetint el que fes falta. Però no n'hi ha prou, ho comprovem dia a dia. Per tant, de la mateixa manera que Nagy explica el fet català a Hongria, Rodrigo ho va fer a Roma i Páez i Cairo, a l'Argentina, cada dia ens calen nous socis. Cuidem-los.