Manel Comas i Hortet, ‘in memoriam'
Us asseguro que d'idees per escriure, avui, no me'n faltaven. Però ha mort Manel Comas. Un personatge irrepetible, amb episodis de glòria, amb moments personals durs de pair i amb el seu costat obscur. Tot plegat, propi de la condició humana. Amb Manel Comas, allò de no deixar ningú indiferent perdia l'etiqueta de tòpic i esdevenia veritat. No vull fer-ne cap panegíric, això és cosa dels seus amics i dels que el coneixien a fons, però vaig veure'l prou partits caminant pel costat de la pista amb el cap mig cot, mirant un àrbitre de reüll, a punt de desembeinar, que el maleït càncer no aconseguirà que la meva imatge d'el Xèrif sigui la de l'home debilitat per la malaltia, que sap que la rendició és a prop. No em quedarà la foto del Comas emocionat veient el Buesa Arena ovacionant-lo en un acte que tots sabien que era un comiat anticipat d'aquest protagonista de la transició del bàsquet en blanc i negre al del segle XXI (sí, ell i Aíto, amb qui va començar d'ajudant al Coto; no en busqueu més, que no els trobareu). Aquelles llàgrimes a Vitòria, a final de gener, no són les del Manel visceral que arriba mitja hora tard a una roda de premsa després d'un partit i ho fa amb la mà embenada perquè se l'acaba de trencar fotent un cop de puny a la porta del vestidor, emprenyat per una derrota que no tocava. Ni de l'agut Manel del NAF (negre, atlètic i fraudulent), malnom que va dedicar a un dels seus jugadors a Sevilla. Aquest és el Xèrif que Manel Comas voldria que recordéssim.
Parlant de Sevilla, d'allà li ha vingut en els últims mesos un afer judicial –l'acusaven d'abusos a dues menors discapacitades–. Ni jo ni ningú el jutjarà ja ara, però que un afer del 2008 hagi saltat a la llum amb Comas agonitzant diu molt poc de les instàncies judicials que portaven el cas.
Dimarts passat, el Barça –un dels seus exequips– li va fer sense proposar-s'ho un homenatge, aplicant en el segon partit de la final contra el Madrid la tàctica del conill, aquella aguda manera de descriure quan un equip va al darrere tot el partit i s'avança just al final, quan el contrari ja no pot reaccionar. Al Barça, Comas no va triomfar. Però en el bàsquet ha deixat una empremta colossal.