Opinió

Manel Comas i Hortet, ‘in memoriam'

‘El Xèrif' que hauríem de recordar és l'home visceral, agut, no el Manel debilitat

Us asseguro que d'idees per escriure, avui, no me'n faltaven. Però ha mort Manel Comas. Un personatge irrepetible, amb episodis de glòria, amb moments personals durs de pair i amb el seu costat obscur. Tot plegat, propi de la condició humana. Amb Manel Comas, allò de no deixar ningú indiferent perdia l'etiqueta de tòpic i esdevenia veritat. No vull fer-ne cap panegíric, això és cosa dels seus amics i dels que el coneixien a fons, però vaig veure'l prou partits caminant pel costat de la pista amb el cap mig cot, mirant un àrbitre de reüll, a punt de desembeinar, que el maleït càncer no aconseguirà que la meva imatge d'el Xèrif sigui la de l'home debilitat per la malaltia, que sap que la rendició és a prop. No em quedarà la foto del Comas emocionat veient el Buesa Arena ovacionant-lo en un acte que tots sabien que era un comiat anticipat d'aquest protagonista de la transició del bàsquet en blanc i negre al del segle XXI (sí, ell i Aíto, amb qui va començar d'ajudant al Coto; no en busqueu més, que no els trobareu). Aquelles llàgrimes a Vitòria, a final de gener, no són les del Manel visceral que arriba mitja hora tard a una roda de premsa després d'un partit i ho fa amb la mà embenada perquè se l'acaba de trencar fotent un cop de puny a la porta del vestidor, emprenyat per una derrota que no tocava. Ni de l'agut Manel del NAF (negre, atlètic i fraudulent), malnom que va dedicar a un dels seus jugadors a Sevilla. Aquest és el Xèrif que Manel Comas voldria que recordéssim.

Parlant de Sevilla, d'allà li ha vingut en els últims mesos un afer judicial –l'acusaven d'abusos a dues menors discapacitades–. Ni jo ni ningú el jutjarà ja ara, però que un afer del 2008 hagi saltat a la llum amb Comas agonitzant diu molt poc de les instàncies judicials que portaven el cas.

Dimarts passat, el Barça –un dels seus exequips– li va fer sense proposar-s'ho un homenatge, aplicant en el segon partit de la final contra el Madrid la tàctica del conill, aquella aguda manera de descriure quan un equip va al darrere tot el partit i s'avança just al final, quan el contrari ja no pot reaccionar. Al Barça, Comas no va triomfar. Però en el bàsquet ha deixat una empremta colossal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)