En un 99%, el campió ha fet mèrits per ser-ho i el Madrid no està en l'1% restant. Dit això, hi ha una sensació força estesa, i que comparteixo, que el Madrid quedarà inscrit en el palmarès de l'ACB com a campió 2012/13, però que és justament això el que pal·lia –però no esborra– una percepció de fracàs que, si dimecres hagués perdut, seria implacable amb la plantilla i, sobretot, amb Pablo Laso.

Un equip que guanya la lliga i fracassa? No, no m'he tornat boig. En primer lloc, perquè no fa tant que vaig rebutjar en aquestes mateixes ratlles que es pugui passar de l'èxit al fracàs per un partit. En tot cas, per una trajectòria. I és justament per això que el Madrid té moltes ombres.

Siguem clars: el Madrid ha jugat la final amb una plantilla superior, molt superior a la del Barça. La mateixa que tenia al setembre, amb la variant de Darden per Pocius. Sense lesionats. En aquestes circumstàncies es plantava el Madrid en la final després d'haver arrasat en la fase regular, d'haver passat fàcilment els quarts i les semifinals i amb l'antecedent de les semifinals de l'Eurolliga fresc, molt fresc. A Londres, el Barça va dominar el partit fins que les forces el van abandonar. La capacitat atlètica no és globalment una qualitat remarcable de l'equip blaugrana. Pateix contra equips més ben dotats en aquest aspecte, i quan té peces bàsiques amb problemes físics, ho passa francament malament. Doncs bé, resulta que el Barça porta la final al cinquè partit, amb el factor pista en contra i havent anat sempre al darrere en la sèrie. I en tots els partits perduts, mostrant una solidesa mental que –aquesta sí– és la qualitat que l'ha portat a jugar tots els partits de la temporada.

Tot s'ha de jugar. No podem deduir que si l'acció decisiva de Llull amb Sada al final del primer partit no hagués estat pilota per al Madrid, el Barça hauria tornat de Madrid amb 0-2 i seria ara campió per 3-1. Això no va així. És tan trampós com dir que amb Navarro i Lorbek sense lesions i amb Pete Mickeal en l'equip –és a dir, la situació d'ara fa un any– el Barça seria campió. Sí, és trampós, però fins i tot a Madrid saben que les circumstàncies els han afavorit en el desenllaç. I també saben que el seu equip no suporta bé la pressió dels grans partits. I que Xavi Pascual ha extret més de la plantilla que Pablo Laso de la seva. El Madrid tenia planter per arrasar en l'ACB i per regnar a Europa. De fet, els moviments que es preparen al Barça en són la prova.

Hi ha un detall del cinquè partit que il·lustra plenament la magnitud de la temporada blaugrana coronada tan sols amb la copa (eliminant el Madrid, no ho oblidem): els jugadors que van sostenir l'equip van ser Ingles i Jasikevicius (48 punts i 52 de valoració entre tots dos). A principi de la temporada, quan tots estaven disponibles, eren sovint els descartats per Pascual en la Lliga Endesa. Així de justet ha arribat el Barça al desenllaç. Però hi ha arribat. Fins al final.