Assumir la realitat fa encara més grans els esportistes de primer nivell. Però la tendència natural és resistir-s'hi, intentar driblar-la un any, un mes, un dia més. Juan Carlos Navarro s'ha rendit a l'evidència i serà operat per posar fi als problemes que li han assotat tota la temporada el turmell dret. Ho fa amb un any de retard –l'estiu passat no va voler renunciar als Jocs Olímpics– i aquesta afirmació no és tant un retret com una constatació a partir de les absències del jugador (s'ha perdut vint partits) i del seu rendiment a la pista.

Malgrat un punt d'honor admirable i un compromís inqüestionable, Navarro –a qui tot el que li sobra de talent li falta de condició atlètica– no ha pogut competir en molts moments. Tan contraproduent ha estat estirar la curació radical, que ha acabat la temporada transmetent al gran públic la sensació de jugador en declivi que, amb els problemes resolts, haurà d'esborrar a partir de la tardor vinent.

A qui no han vingut de nou les aturades de Navarro ha estat al Barça i el seu tècnic, que sabien positivament que, sense un estiu complet de descans –que Navarro no ha tingut des que era cadet– les possibilitats de tenir-lo al cent per cent eren mínimes. Per això, entenent la il·lusió que Navarro tenia per disputar els seus quarts Jocs –no hi ha tants jugadors de bàsquet que ho puguin dir– es va dissenyar un pla per tenir-lo més o menys a punt per a les grans cites. Aquest pla, malgrat tot, ha funcionat. Navarro ha estat en la copa, en el Top 16, en els quarts i en la final a quatre de l'Eurolliga, però no ha pogut oferir les prestacions que s'esperaven d'ell per part d'un equip que feina ha tingut a llepar-se les ferides d'una temporada extenuant i adversa.

I justament ahir, Mark Webber va fer saber que deixarà la F-1 a final d'any, després de 12 temporades, més de 200 grans premis i –de moment,– 9 victòries i 36 podis. Als 36 anys, Webber ha entès que, després d'haver tingut a tocar el títol l'any 2010, aquesta oportunitat no li tornarà a passar pel davant. Podria haver continuat el 2014, però Red Bull no l'hauria renovat i cap dels grans l'hauria fitxat. Continua sent un pilot fiable, ràpid i curós amb la mecànica i amb els pneumàtics, que millora exponencialment els seus resultats com més peculiars són les pistes (Mònaco) i les condicions (pluja). Però s'ha topat amb Vettel. I si l'esmentat 2010 Red Bull no li va donar galons a tres curses del final quan tenia 14 punts més que Alonso i Vettel, si l'equip no li va fer prou costat quan l'alemany no va respectar les posicions a Malàisia fa tres mesos, el tracte de segon pilot és evident. Amb Porsche i a les 24 Hores de Le Mans recuperarà el paper d'estrella, es tornarà a sentir una peça clau. De l'estat d'ànim en surten les últimes dècimes de volta ràpida, que són les que li falten ara a l'australià. Com a Navarro, també li ha costat temps acceptar-ho. Li ha sobrat aquest any.