Confiava que l'arribada de Joan Collet a la presidència de l'Espanyol eliminaria alguns tics del club català, presidit durant anys per personatges tan entranyables per als seus seguidors com populistes i desubicats per a la resta del món. Continuo creient que Collet vol marcar un nou rumb però, precisament perquè ho crec, m'havia decebut. Perquè sovint ha pres posició amb retard i ha fet tot l'efecte que ha seguit el camí marcat per la Curva Jove i altres sectors de l'afició que continuen volent influir en el govern d'una societat anònima.

Collet és president des del novembre i va tenir una entrada tempestuosa perquè aquests mateixos sectors –que s'alineaven amb Sergio Oliveró, a les antípodes de Collet en la qüestió nacional– l'han acusat de ser un instrument del màxim accionista, ignorant que en el món mercantil el propietari de la SA escull el seu màxim executiu. Després d'una temporada amb els dubtes i de qui està buscant el seu espai, vull creure que Collet està fent una evolució en les últimes setmanes. En la qüestió de la samarreta blaugrana del monument de Colom, el seu argumentari encara va ser el del manual clàssic: pobre, acomplexat, sense la ironia que sap explotar. Veient-hi un problema i no una oportunitat.

En canvi, en l'assumpte dels cinc jugadors de base que els ha fitxat el Barça sense –segons l'Espanyol– els mínims de cortesia, s'ha vist un Collet més sòlid, queixant-se i criticant, però fent propostes. Collet sap que entrar en una dialèctica de robatori de jugadors no el porta enlloc, perquè els equips de base de l'Espanyol –com del Barça, el Madrid, el València...– s'omplen portant-hi jugadors que s'han iniciat en clubs de barri de Barcelona o de poblacions més petites del seu entorn o de tot Catalunya. Que també es podrien queixar.

Dilluns, l'Espanyol va presentar la vestimenta per a la temporada que ve. Amb la senyera visible, no amagada rere el coll com fins ara. En el terreny nacional, Collet és inequívoc. I celebro que l'Espanyol incorpori la bandera del país com hi ha clubs espanyols que llueixen la d'Espanya. I confio que aquest cop Collet no farà cap pas enrere i la tornarà a amagar, perquè avui la indefinició ja no és admissible. En aquest sentit, ja sabem de quin peu calça una part –no sé quantificar-la en nombre, però sí que és la més escandalosa– de l'afició de l'Espanyol. És aquella per la qual posar la senyera a la samarreta és polititzar el club i, en canvi, portar la selecció espanyola a Cornellà-el Prat és el més normal del món. Potser s'enfaden amb Collet. Potser deserten del camp. I què? Jo també conec periquitos que no van a l'estadi perquè no volen ser còmplices d'aquesta gent. Tot club català ha de poder exhibir amb orgull que ho és. Ho fa el Barça, i no per això deixa de tenir una quantitat ingent de seguidors a Espanya i al món. I qui no s'hi senti còmode, s'ha equivocat de colors.