El futur dels clubs d'esports catalans modestos està amenaçat per les inspeccions de la Seguretat Social. És un tema del qual s'ha parlat molt i més que se'n parlarà i que està mobilitzant l'esport català en el sentit més ampli de la paraula. Que aquestes inspeccions només es facin a Catalunya ha embolicat encara més la troca, vista la situació política, social i econòmica del país. Podem especular molt sobre els motius que han portat els organismes tributaris i laborals espanyols a posar en marxa aquestes inspeccions. El CSD ha dit oficialment que aquestes actuacions s'emmarquen en el pla de lluita contra el treball irregular i el frau a la Seguretat Social i que no tenen cap ànim recaptatori. També ha dit, el CSD, que el pla es desenvoluparà a tot l'Estat. Ara per ara, però, no es té coneixement que estigui passant res semblant fora de Catalunya. Què volen aquesta gent? que diria Lluís Serrahima.

L'any 2008, el Ministeri d'Educació, Política Social i Esport que dirigia Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo va patrocinar un llibre titulat Las leyes del deporte español que van escriure quatre professors de la Universitat Europea de Madrid. En aquest llibre s'analitza i es fa una evolució històrica de les lleis que han regulat l'activitat física i l'esport a Espanya des del segle XVIII. És una obra molt documentada de la qual m'interessa remarcar una frase del capítol en què es tracta el període de la transició espanyola després de la mort de Franco. “L'escassa tradició de clubs privats no contribueix a millorar l'escenari esportiu, per la qual cosa, finalment, l'Estat n'assumeix tot el pes de la planificació i el desenvolupament”, escriu Juan Ignacio Mayorga, degà de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de la Universitat Europea de Madrid, respecte a la situació de l'any 1980. Escassa tradició de clubs privats? De què ens parla el degà madrileny? Aquest llibre deu ser obra de capçalera de tots els que, des de Madrid, fan anàlisis històriques de l'esport. I segons Mayorga, no hi ha tradició de clubs privats. És a dir, que les inspeccions no afecten res vital. Els clubs ho han de regular tot i si no... Si no hi ha tradició, no hi ha història. No es perd res.

Recomanaria al senyor Mayorga que donés un cop d'ull als dos volums de la Història il·lustrada de l'esport a Catalunya editats entre el 1994 i el 1995 pels historiadors Xavier Pujadas i Carles Santacana. En aquest volums, entre moltes altres coses, hi ha uns interessantíssims quadres sobre els clubs esportius creats a Catalunya en el primer terç del segle XX. A Barcelona ciutat, es van crear 124 clubs entre el 1914 i el 1923, 93 entre el 1924 i el 1931 i 241 entre el 1931 i el 1936. Durant els cinc anys de la Segona República (1931-1936) es van fundar, arreu de Catalunya, 409 clubs esportius. Escassa tradició de clubs privats? A Espanya, potser. De Catalunya ni hi entenen ni en saben res de res.