Mireia Belmonte, nascuda a Badalona el 10 de novembre del 1990, i Frederick Bousquet, nascut a Perpinyà el 8 d'abril del 1981, van pujar ahir al podi dels campionats del món de natació que tenen lloc a Barcelona. Dos esportistes nascuts a Catalunya, una a la del sud i l'altre a la del nord, que estan entre els millors del món en el seu esport i que ja fa molts anys que engreixen el palmarès de les federacions espanyola i francesa de natació. Mireia Belmonte es va convertir ahir en la primera dona catalana que guanyava una medalla en un mundial de natació, mentre que Bousquet ja acumula un or, una plata i cinc bronzes des que va pujar per primer cop a un podi mundial ara fa deu anys, a Barcelona. Diumenge, Bousquet va ser partícip de l'or francès dels 4x100 metres lliures, ja que encara que no va nedar la final, sí que ho va fer en les eliminatòries.

En aquest mundial de natació que es torna a fer a Barcelona, alguns catalans, espero que més que els que ho pensaven fa deu anys, ens hem de conformar a veure com els esportistes del país aconsegueixen èxits que van al compte d'altres. Que Bousquet aparegui en aquest article és una simple constatació geogràfica i ganes de provocar, perquè em sembla que a l'altra banda dels Pirineus ben poca cosa hi ha a fer. Simplement, deixar constància que hi ha descendents de gent a la qual van partir el país per un tractat, fa anys i panys, que destaquen en l'esport.

Al sud del Pirineus, la història és ben diferent. No tinc ni idea del que pensa Mireia Belmonte. Tampoc és que m'importi gaire. Ella és una professional de l'esport que es guanya la vida amb la natació. Des de sempre ha hagut de nedar amb la federació espanyola en les competicions internacionals. Si demà passat Catalunya fos independent, nedaria per la federació catalana. No és aquesta la qüestió.

La qüestió és que la federació espanyola de natació acumula nou medalles en aquest mundial de Barcelona, totes femenines, sigui dit de passada. I totes de parla catalana, ja que a les set de les noies de la sincronitzada –amb les catalanes i la mallorquina Margalida Crespí entre les triomfadores– cal afegir ara les de la també mallorquina Melanie Costa i la badalonina Mireia Belmonte. De cara al món, però, els triomfs són espanyols. I les imatges de la realització de TVE en deixen testimoni. No s'enganyin, si van veure alguna senyera en les imatges de celebració de la sincronitzada, era la de les illes Balears, que estava enganxada a la bandera espanyola. Al costat del combinat de bandera espanyola i canària que homenatjava Thais Enriquez. Tant se val que en les proves per equips de sincronitzada hi hagués cinc o set catalanes al podi. La senyera no existeix. La bandera balear i la canària serveixen per celebrar triomfs espanyols. La catalana, no. No em sorprèn. Ja ho sabia. Simplement ho constato. Passa fins i tot quan el campionat es fa a Catalunya.