De Barcelona a Moscou
de la piscina
a l'estadi en un viatge que podria haver estat perfectament al revés
Diumenge es va clausurar a Barcelona el campionat del món de natació i dissabte arrenca a Moscou el d'atletisme. Els campionats del món dels dos grans esports dels Jocs Olímpics comparteixen calendari en un mateix any per setena vegada des que l'any 2001 la federació internacional de natació (FINA) va estabilitzar la periodicitat bianual en any imparell del seu mundial després d'haver anat fent tombs d'aquí cap allà (1973, 1975, 1978, 1982, 1986, 1991, 1994 i 1998). El mundial de natació es va disputar per primer cop el 1973 i el que s'ha fet a Barcelona ha estat el quinzè, mentre que el d'atletisme va arrencar deu anys més tard, el 1983, i el de Moscou serà el catorzè. El mundial d'atletisme s'ha disputat sempre en any senar i, des del 1991, cada dos anys.
Saltem, doncs, de Barcelona a Moscou, de la piscina a l'estadi en un viatge que podria haver estat perfectament al revés. Si les decisions dels responsables de la FINA i la IAAF haguessin estat diferents al seu moment, ara podríem estar a punt d'inaugurar el mundial d'atletisme a l'Estadi Olímpic Lluís Companys després d'haver viscut el mundial de natació a la capital russa. Perquè Moscou va aconseguir el mundial d'atletisme del 2013 superant Barcelona, i Barcelona va ser designada seu del mundial de natació al davant, entre altres candidatures, de Moscou.
Tot plegat és com una mena de caprici del destí que no té cap més importància que la de constatar que les grans capitals cerquen els grans esdeveniments esportius per donar-se a conèixer en alguns casos i per mantenir-se en l'aparador en d'altres. Amb o sense crisi. No hi ha cap dubte que el mundial de natació ha estat un immens espot publicitari per a Barcelona i el d'atletisme ho serà per a Moscou.
El març del 2007, el consell directiu de la IAAF va triar Moscou com a seu del mundial d'atletisme al davant de Barcelona i Brisbane, que juntament amb Göteborg –que es va retirar pel camí–, havien estat acceptades com candidates el desembre del 2006. La ciutat de Barcelona havia rebut l'abril del 2006 l'encàrrec d'organitzar l'europeu d'atletisme del 2010, però això no va impedir que volgués també el mundial. El juliol del 2009, la FINA va atorgar a Dubai el mundial de natació del 2013 en detriment de Moscou i Hamburg. El maig del 2010, Dubai es va fer enrere en el seu compromís i la FINA va haver de buscar una nova amfitriona, que el setembre del 2010 va acabar sent Barcelona, en una pugna final amb Seül, Sydney, Hamburg i Moscou. Mentrestant, el març del 2010, Barcelona també havia estat designada seu del mundial d'atletisme júnior del 2012 i el setembre del 2011, renunciava a lluitar pel mundial d'atletisme com a mínim fins al del 2019, ja que el novembre del 2010 es va atorgar l'edició del 2015 a Pequín i el novembre del 2011, la del 2017 a Londres. I tot plegat, amb la crisi a coll.