En plena canícula, quan la lliga de futbol està a prop però encara no ha començat, el Barça ja ha acabat les costellades asiàtiques i sort en tenim del mundial d'atletisme moscovita, ve de gust parlar d'alguna cosa desengreixant. I aprofito aquest petit article per fer-me ressò d'un estudi que m'ha cridat l'atenció: les persones que practiquen esport són més optimistes i felices davant la vida i reuneixen més qualitats per afrontar la crisi. Si més no, així ho afirma un estudi de la Universitat de Chicago a què he tingut accés mitjançant la Fundació Marcet, aquesta escola de futbol present en 25 països. Una afirmació que també corrobora un estudi de l'apartat de salut de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). I aquest paradigma es veu que a l'estiu encara és més efectiu. A més dels beneficis per mantenir la línia, l'esport allibera l'estrès i l'electricitat estàtica. Tot un devessall d'efectes positius.

No poso en dubte el fons de la qüestió de l'estudi, però me'l prenc amb una mica escepticisme. Veient l'agressivitat amb què alguns practiquen els partidets de futbol del típic torneig d'aficionats no sé si alliberen estrès o encara n'acumulen més. Que quedi clar que estic a favor de la recomanació d'una pràctica saludable de l'esport, però quan es lliga qualsevol disciplina esportiva amb la felicitat també he de reconèixer que a mi el partit de futbol que em fa més feliç és aquell que guanya el Barça –com suposo que a un periquito la victòria de l'Espanyol– i si pot ser al Real Madrid. I per a aquest matx, el millor esport és el que es fa amb els bíceps per portar la copa de cervesa fresqueta de la taula a la boca mentre mires el partit. Practiquin, doncs, estimats lectors i lectores, l'esport que vulguin i quan els vingui de gust. Però no es capfiquin amb la felicitat. Aquesta és una meta a la qual no s'arriba corrent, sinó caminant. I que no depèn de cap qualitat física, sinó de molta qualitat humana vers els altres i un mateix.