En plena canícula, quan la lliga de fut­bol està a prop però encara no ha començat, el Barça ja ha aca­bat les cos­te­lla­des asiàtiques i sort en tenim del mun­dial d'atle­tisme mos­co­vita, ve de gust par­lar d'alguna cosa desen­grei­xant. I apro­fito aquest petit arti­cle per fer-me ressò d'un estudi que m'ha cri­dat l'atenció: les per­so­nes que prac­ti­quen esport són més opti­mis­tes i feli­ces davant la vida i reu­nei­xen més qua­li­tats per afron­tar la crisi. Si més no, així ho afirma un estudi de la Uni­ver­si­tat de Chi­cago a què he tin­gut accés mit­jançant la Fun­dació Mar­cet, aquesta escola de fut­bol pre­sent en 25 països. Una afir­mació que també cor­ro­bora un estudi de l'apar­tat de salut de l'Orga­nit­zació de Con­su­mi­dors i Usu­a­ris (OCU). I aquest para­digma es veu que a l'estiu encara és més efec­tiu. A més dels bene­fi­cis per man­te­nir la línia, l'esport alli­bera l'estrès i l'elec­tri­ci­tat estàtica. Tot un deves­sall d'efec­tes posi­tius.

No poso en dubte el fons de la qüestió de l'estudi, però me'l prenc amb una mica escep­ti­cisme. Veient l'agres­si­vi­tat amb què alguns prac­ti­quen els par­ti­dets de fut­bol del típic tor­neig d'afi­ci­o­nats no sé si alli­be­ren estrès o encara n'acu­mu­len més. Que quedi clar que estic a favor de la reco­ma­nació d'una pràctica salu­da­ble de l'esport, però quan es lliga qual­se­vol dis­ci­plina espor­tiva amb la feli­ci­tat també he de reconèixer que a mi el par­tit de fut­bol que em fa més feliç és aquell que gua­nya el Barça –com suposo que a un peri­quito la victòria de l'Espa­nyol– i si pot ser al Real Madrid. I per a aquest matx, el millor esport és el que es fa amb els bíceps per por­tar la copa de cer­vesa fres­queta de la taula a la boca men­tre mires el par­tit. Prac­ti­quin, doncs, esti­mats lec­tors i lec­to­res, l'esport que vul­guin i quan els vin­gui de gust. Però no es cap­fi­quin amb la feli­ci­tat. Aquesta és una meta a la qual no s'arriba cor­rent, sinó cami­nant. I que no depèn de cap qua­li­tat física, sinó de molta qua­li­tat humana vers els altres i un mateix.