És d'agrair que la directiva de l'Espanyol es marqui objectius per intentar refer els ànims de la parròquia. Això de voler tornar a tenir trenta mil socis és una quimera més de les moltes que darrerament existeixen en aquest país. Ep, que no està gens malament funcionar, treballar i progressar amb les quimeres al cap. Tot el contrari. Si no hi hagués impossibles per aconseguir tot seria molt més avorrit. I més encara en això que alguns consideren el món del futbol. Sense anar més lluny no entenc que en clubs com l'Atlético de Madrid els seus seguidors hagin entrat en un núvol de bogeria i es donin d'alta a centenars i a milers com aquell que no vol la cosa. La causa de tot això? Hi ha explicacions per a tots els gustos. Des del tòpic es manté que en moments de crisi i desencís el personal es bolca amb allò que considera seu, ja sigui el seu emblema, la seva referència lúdica o simplement l'“ara sí que podrem”. Res de res. Es miri com es miri, ja sigui del dret o del revés, la lliga no variarà gens de les tres, quatre, cinc o sis anteriors. Els dos de sempre, amb els pressupostos de sempre, amb els mitjans de comunicació de sempre, amb les complicitats econòmiques i polítiques de sempre, continuaran fent el de sempre. I els altres, a menjar-se les engrunes del pastís que ells dos s'acabaran repartint a millor honor i glòria de les majories dites nacionals (ep, s'admeten matisos!). Ho sento però no trobo cap estímul, a part que m'agrada el futbol, a la lliga. Tot això que dic no és una manera de tirar pilotes fora pel que està fent la directiva de l'Espanyol amb Wakaso. No hi entenc res. O sóc un il·lús o se m'escapen detalls (segur que sí) de pes per no haver d'interpretar que si una cosa li manca al president Collet és autoritat i capacitat de decisió. L'Espanyol va curt de caixa, eh que sí? Doncs res, home, res, ni que siguin quatre o cinc, tant se val... Aquest noi és un bon futbolista, però ni és un crac ni és un jugador imprescindible, no fotem! Se'n vol anar... doncs via fora! Ho sento, però per fer un club com ha de ser, sobretot en la situació actual, cal ser contundent.