Si l'escultor grec del segle V aC Miró ressuscités i volgués fer una versió de la seva obra més famosa, el Discòbol, adaptada als nous temps en què li tocaria viure, segurament que el seu model seria un alemany. Si més no si la tria la fes amb els resultats de les finals del llançament de disc que s'han disputat en els grans campionats –Jocs Olímpics i mundials– des que les dues competicions comparteixen calendari, és a dir, des del 1983.

La jornada de dimarts del mundial d'atletisme que es disputa a Moscou va tenir la russa Ielena Isinbàieva com a gran protagonista, amb el tercer títol mundial en l'any de la seva retirada, ja veurem fins quan, per ser mare. Hi va haver, però, un altre atleta que va també guanyar la seva tercera medalla d'or en un campionat del món. Un atleta que podria ser perfectament el model de Miró per a la seva nova versió del discòbol: l'alemany Robert Harting. Al costat de la deessa russa, Harting no és ningú, tot i que en el seu palmarès hi ha tres ors (2009, 2011 i 2013) i una plata (2007) mundials; un or olímpic (2012) i un or (2012) i una plata (2010) europea. Des de l'any 2009, Harting només ha estat derrotat en un gran campionat: l'europeu que es va fer el 2010 a Barcelona, on va guanyar la plata.

Robert Harting, però, és més conegut perquè esparraca la samarreta per celebrar les seves victòries, que no pas pels seus títols, o les seves marques (70,66 metres el 2012). El llançament de disc no és precisament una de les proves més seguides de l'atletisme, malgrat que l'estàtua de Miró sigui, probablement, l'obra escultòrica relacionada amb l'esport més coneguda arreu del món.

Si Harting no li agradés com a model al nostre escultor ressuscitat, Miró tindria dos llançadors de disc alemanys més per triar si fes un cop d'ull al palmarès dels campionats del món i un tercer si es mirés el palmarès dels Jocs Olímpics.

I és que els llançadors de disc alemanys, ja sigui de les antigues RDA i RFA o de l'Alemanya unificada, han guanyat el llançament de disc en nou de les catorze edicions del campionat del món, a més de quatre de les vuit últimes edicions dels Jocs Olímpics. En els mundials, Jurgen Schult, de la RDA, va ser campió el 1987 i encara té el rècord mundial amb els 74,08 metres que va llançar el 1986. Lars Riedel va agafar el relleu i va ser campió del món quatre cops seguits (1991, 1993, 1995, 1997) i un cinquè el 2001. Robert Harting es va afegir a la festa el 2009 i encadena tres títols. El domini alemany en els mundials podria haver estat encara més gran, ja que el 1999, el nord-americà Anthony Washington va superar en l'últim llançament Schult i Riedel, que anaven primer i segon. Schult, Riedel i Harting són tots tres de la zona oriental d'Alemanya. En els Jocs Olímpics, l'alemany federal Rolf Dannenberg va guanyar el 1984, Jurgen Schult el 1988, Lars Riedel el 1996 i Robert Harting el 2012. En els europeus, Schult va ser campió el 1990, Riedel el 1998 i Harting, el 2012.

Si Miró volgués esculpir un corredor, podria triar Usain Bolt, que en sap molt de posar, però si volgués reproduir el Discòbol, el seu model, amb els resultats a la mà, hauria de ser alemany.