El 15 d'agost és el dia de les festes majors per excel·lència. I abans-d'ahir vaig estar en una. En un poble de 1.700 habitants, que té un equip d'handbol que, després de tres anys seguits intentant-ho, al mes de maig va pujar a la segona categoria de l'handbol estatal: la divisió d'honor plata. Sí, que és un esport en què la màxima categoria fa aigües, ara que alguns d'aquests llepafils de l'esport rei s'atreveixen a devaluar la competició que el seu equip en donarà gràcies que s'hi mantingui i, dos o tres cops l'any puguin dir la paraula Europa. Però tornant a la festa, el Bordils va tenir l'oportunitat de jugar, per segon any seguit, la semifinal de la supercopa de Catalunya d'handbol i fer-ho contra el Barça. Sí, la competició que organitza la federació catalana de l'esport en qüestió i que té com a concepte donar l'oportunitat als clubs modestos que fan mèrits per creuar-se amb els que juguen a l'elit. S'ho imaginen, per exemple, el Barça amb Messi, Neymar JR i Alexis a la davantera jugant al Municipal de Llagostera? Doncs encara més exagerat, perquè Karabatic mateix ja va dir que abans de comparar-se amb ell, el brasiler ha de guanyar els mateixos títols internacionals que el protagonista de la pel·lícula 300. Quin paio; el veia allà, a les Termòpiles... “Nosaltres, tot el que puguem fer per ajudar els clubs catalans com el Bordils, ho hem de fer”, deia el tècnic Xavi Pascual, poc després de reconèixer fora de micròfon com n'està, de fart, que li diguin que són els favorits i de dir-me què pensa fer per tallar-ho, d'aquí a un parell de setmanes, si la cosa segueix igual. També reconeixia l'esforç que havia fet el Bordils donant-los totes les facilitats en les dates –potser en un esport on es compren partits sí que el rival hauria anat a fer més la punyeta–. M'ho explicaven no fa gaire, que l'handbol és un esport noble perquè hi ha molt contacte però sense mala fe. Un estil de la noblesa del rugbi. I això, com la catalanitat, no es diu, s'exerceix. Que n'aprenguin...