Opinió

Deu suggeriments

Twitter. És en aquesta xarxa social on trobem els comentaris més àcids, divertits, descarats i trencadors

1 Dos pesos pesants del peri­o­disme. Diuen que costa tro­bar mate­rial periodístic espor­tiu de qua­li­tat, però bé, costa tant com tro­bar-ne en altres matèries. Per això, quan t'ado­nes que n'hi ha que van més enllà de copiar notes de premsa, que apro­fun­dei­xen, que s'atre­vei­xen a fer la pre­gunta difícil, que ras­quen i bus­quen petroli i, a vega­des, en tro­ben, és una ale­gria immensa. En l'àmbit català, tenim dos pesos pesants periodístics que merei­xen ser seguits a pam: Ramon Besa i Martí Perar­nau, que són dos for­mi­da­bles fars per als nous peri­o­dis­tes, que hi són i són punyents, valents i creïbles.

2 Revista Panenka. En l'últim número de la revista Panenka, que ja per si mateixa des­taca per sin­gu­lar i atre­vida, tracta com serà el fut­bol del futur, l'esport rei, l'any 2030. Hi tro­ba­reu entre­vis­tes i repor­tat­ges interes­santíssims, així que de debò val la pena anar al quiosc, bus­car la revista, com­prar-la i lle­gir-la aten­ta­ment. Seran cinc euros ben inver­tits.

3 Gale­ano. Par­lant de con­tin­gut escrit de temàtica fut­bolística sin­gu­lar i d'alta qua­li­tat, reco­mano fer­vo­ro­sa­ment el lli­bre de l'uru­guaià Edu­ardo Gale­ano Fut­bol a sol y som­bra, un volum on es repas­sen els mites i les prin­ci­pals històries fut­bolísti­ques des d'una ploma pri­vi­le­gi­ada.

4 Twit­ter. És en aquesta xarxa social on tro­bem els comen­ta­ris més àcids, diver­tits, des­ca­rats i tren­ca­dors. És a Twit­ter on també, en la ves­sant fut­bolística, podem riure més i conèixer i con­fon­dre'ns amb detalls trans­cen­dents o irre­lle­vants, però segur que sem­pre d'interès.

5 Museu do Fute­bol de São Paolo. Jo hi tinc cita pen­dent, amb aquest museu, però, pel que m'han dit bones fonts, si un té l'opor­tu­ni­tat de visi­tar el Bra­sil, cal endin­sar-se en el Museu do Fute­bol de São Paolo, on un des­co­breix la història del fut­bol bra­si­ler de manera interac­tiva i con­tem­porània.

6 Viure el fut­bol arreu. Si viat­geu pel món, una de les millors mane­res de conèixer les cul­tu­res, les mane­res de viure, les emo­ci­ons, d'inter­re­la­ci­o­nar-se amb altra gent, de manera apas­si­o­nada i entu­si­asta, és assis­tint a par­tits de fut­bol. Sí, és una manera vibrant de des­co­brir fut­bo­lis­tes, esta­dis i, sobre­tot, afi­ci­ons, una experiència que goleja el visi­o­nat tele­vi­siu, on no pots superar la fase con­tem­pla­tiva.

7 Torna-la a posar, Sam. Tots tenim un par­tit que recor­dem espe­ci­al­ment, que ens va emo­ci­o­nar per sem­pre. En el meu cas el Barça 5 - Atlético de Madrid 4, par­tit de tor­nada de quarts de final de la copa del Rei de la tem­po­rada 1996-97, amb Bobby Rob­son a la ban­queta, amb un des­astrós Vítor Baía, amb un De la Peña sum­ma­ment esbo­jar­rat, amb un Figo i un Ronaldo en plena forma, amb un pro­vi­den­cial Pizzi... Un par­tit elèctric!

8 Informe Robin­son. Si voleu recor­dar epi­so­dis i per­so­nat­ges memo­ra­bles de la història del fut­bol i de l'esport en gene­ral, mireu aquest pro­grama tele­vi­siu lide­rat pel ja mític Mic­hael Robin­son.

9 La col·lecció de cro­mos. Si teniu fills o nebots o algun nen a prop, rega­leu-li l'àlbum i alguns cro­mos de la lliga espa­nyola de fut­bol. S'ho pas­sarà pipa –i vosal­tres també– fent la col·lecció.

10 David Colo­mer. Fa 10 anys que ja no hi és, un dels que van ser capi­tans d'aquest diari, un escrip­toràs. Cal bus­car els seus arti­cles –per quan un lli­bre que els recu­lli?–, cal cap­bus­sar-se en els seus con­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.