Velocitat, intensitat i pressió

Diu­menge vaig anar al camp a veure el pri­mer par­tit de lliga del Barça. Hi anava amb la il·lusió de veure bon fut­bol i obli­dar, una mica, totes les històries de la pre­tem­po­rada. També, com suposo que pas­sava a molta gent que hi va anar, volia veure el nou entre­na­dor en acció i com l'equip res­po­nia a les seves direc­trius. La veri­tat, no espe­rava, ni de bon tros, un espec­ta­cle com el que vam gau­dir.

Gerardo Mar­tino era un com­plet des­co­ne­gut per a mi. Abans de fit­xar pel Barça, i em sem­bla que això ens pas­sava a tots, aquest bon senyor no for­mava part d'una llista de futu­ri­bles entre­na­dors per a un gran club del Vell Con­ti­nent. Durant el par­tit vaig veure un entre­na­dor aixe­cat la major part del temps, com si volgués estar al més a prop pos­si­ble del que succeïa al ter­reny de joc. En tot moments se'l va veure tran­quil, però molt con­cen­trat. Mar­tino –em per­me­treu que no li digui Tata– ens va mos­trar un aspecte que vam tro­bar molt a fal­tar durant la lliga pas­sada: la pressió cons­tant i a tot arreu. A veure si Xavi tenia raó i l'aspecte físic i tàctic, que ara sem­bla que tenen, els va fal­tar durant el període que en Tito va estar a Nova York... De fet, mirant enrere, sem­bla que els va fal­tar durant tota la segona part, la més impor­tant, de la lliga. També vam veure velo­ci­tat i inten­si­tat durant tot el par­tit, pot­ser a això es refe­ria Mar­tino quan par­lava de les “coses guar­da­des”. També em va sem­blar que el nos­tre nou entre­na­dor ha apor­tat un toc de coherència i per­so­na­li­tat que em sem­bla que són neces­sa­ris. Va dei­xar Ney­mar a la blan­queta i va subs­ti­tuir Messi a la segona part. Suposo que ho va fer pen­sant en el millor per a l'adap­tació del pri­mer i a dosi­fi­car el segon, que ha de estar “a tope” per al par­tit d'aquesta nit. I no ens obli­dem del retorn del millor Ale­xis... Pot ser només neces­si­tava tenir les coses clares, que els altres també fes­sin pressió i que el diri­gis­sin bé en els entre­na­ments i durant el par­tit (el tre­ball bàsic de tot entre­na­dor). Amb tot això no vull dir que Mar­tino sigui la res­posta a tots els mals del Barça de l'any pas­sat, però la cosa, de moment, i no ens podem ador­mir, fa bona pinta.

Per aca­bar vull fer esment a les parau­les d'en Víctor Valdés. La seva res­posta a la pre­gunta de si podria can­viar d'opinió, durant aquesta tem­po­rada, res­pecte a mar­xar del club és molt des­a­for­tu­nada. Em sem­bla que aquest senyor, que com a por­ter del Barça el res­pecto, ens està pre­nent el pèl i es riu de nosal­tres, i veient que ningú de la direc­tiva diu res, he d'enten­dre que ho fa amb el seu con­sen­ti­ment. La falta de res­pecte que mos­tra cap al Barça, el bar­ce­lo­nisme i cap a la premsa és total­ment inac­cep­ta­ble. Senyor Valdés, vostè és algú gràcies al Barça, no al revés. Espero que canviï la seva acti­tud, pel seu propi bé com a per­sona.

Tinc la sort d'anar cap a Madrid, con­vi­dat per un grup d'empre­sa­ris i socis del Barça, per viure un dia bar­ce­lo­nista a la capi­tal espa­nyola i gau­dir en directe del pri­mer par­tit de la super­copa, que espe­rem tenir a les nos­tres vitri­nes.