Sigui de qui sigui la idea, el repte d'Euse­bio al Barça B és per sucar-hi pa. Una plan­ti­lla de nanos la majo­ria dels quals no passa de 20 anys, i encara amb alguns juve­nils. A mi em sem­bla per­fecte, ja era hora. Excepció feta d'alguns casos molt par­ti­cu­lars, a aquesta edat hom veu si tenen o no nivell de debò per arri­bar al pri­mer equip. El que dol és que no es faci en totes les sec­ci­ons i tots els equips del club.

Hi ha ris­cos que cal assu­mir, entre els quals la pèrdua de cate­go­ria. Si cal un parell de juga­dors més expe­ri­men­tats i amb més seny i físic, enda­vant, com s'ha fet en bas­quet B, però només de referència for­ma­tiva i pedagògica. I el repte fins al final, inten­tant asse­gu­rar la per­manència, i prou. Bon joc! Camp difícil i ser l'ene­mic a batre.

Fem-nos una reflexió. Messi, Navarro en bàsquet o Vic­tor Tomàs en hand­bol arri­ben dalt de tot abans dels 18 anys. Ja se'ls veu el follet del crac, aquell dring de super­classe. Igual s'ha de fer amb el Barça de màxim nivell. Però ho hi manca un fet clau: el suport incon­di­ci­o­nal de la gent. El que vol dir un altre aspecte, no s'ha de dub­tar de la feina que hom fa. Amb un esquema de joc únic, seria bo que fos de l'staff del Barça, o que ho fos en un futur no llunyà. El club ha de fer més evi­dent l'actu­ació dels mis­ters dels esports base a La Masia, poten­ciar-los molt més, fer-los visi­bles a la massa social. Ales­ho­res, pot­ser, la res­posta de l'afició serà més gran.

Fa patir veure el poc ressò pre­sen­cial de públic, però el segui­ment per tele­visió és gran i l'interès de l'afi­ci­o­nat indub­ta­ble.

Cal ser ima­gi­na­tius per dur públic als par­tits, i hi incloc el fut­bol femení, l'hand­bol, el bàsquet, l'hoquei i el fut­bol sala. La idea és que els afi­ci­o­nats tute­lin joves pro­me­ses, perquè això és el pre­sent i el futur.

Boge­ries de 100 mili­ons d'euros les sap fer tot­hom, però algun dia els comp­tes hau­ran de sor­tir a la llum, i més d'una sor­presa apa­rei­xerà.