Saber perdre
Quan estàs a primera fila i, a més, guanyes, generes tantes adhesions com controvèrsies. Sito Pons ho va comprovar quan era pilot –mitja Catalunya era devota seva i l'altra mitja, de Carles Cardús– i ara també ho tasta com a propietari d'un dels dos equips més potents del mundial de Moto 2. Ja fa temps que se sap que el seu pilot número 1, Pol Espargaró, li marxa a Moto GP, però dissabte es va fer oficial que també el deixa el pilot número 2, Tito Rabat. A diferència de Pol, no per pujar de categoria, sinó per ser la referència del gran equip rival. És a dir, un marxa deixant amics i l'altre serà l'enemic.
Fins on sé, si és cert que Sito volia retenir Tito Rabat, li ha faltat un punt de diligència perquè el pilot i els seus representants se sentissin estimats. En aquests temes sovint compten més les sensacions, les atencions i la fortalesa del vincle personal que un grapat d'euros més o menys.
A Sito no li va entrar gens bé que s'anunciés l'acord entre Tito i l'equip Marc VDR. Però després de la reacció de dissabte farcida de crítiques –error, decepció...– va arribar la reflexió. I Sito, que pilotant era ràpid però sobretot llest, va capgirar la situació i diumenge, en comptes de refugiar-se en el silenci, es va presentar a la cabina de Telecinco per comentar la cursa de Moto GP i, per descomptat, per explicar la seva visió de l'episodi. Crítiques implícites cap als representants –“Els pilots són molt joves, en alguns moments poden estar confusos i en el seu entorn es mou gent amb altres interessos”– i tres premisses. “Que Pol o Tito puguin ser campions, que l'encertem en la tria de pilots per al 2014 i que la decisió de Rabat sigui profitosa per a ell.” Intel·ligència, elegància i sentit pràctic, perquè Sito ha de respondre davant els patrocinadors que li sostenen l'equip. Si s'ha equivocat o no en l'afer de Rabat, només ell ho sap. Però saber perdre és posar la primera pedra per edificar la victòria següent.