Pacient i plenament convençut del que feia, Gerardo Martino no ha sucumbit a les pressions de l'entorn per fer jugar Neymar de titular en aquests primers compromisos. El fitxatge il·lusionador de la temporada ha tastat la banqueta molts més minuts del que tots els barcelonistes s'imaginaven abans de començar la competició perquè, en paraules del tècnic argentí, va arribar de forma “estranya”, referint-se que ho va fer eufòric després de guanyar la copa Confederacions i acabat d'operar, i perquè no havia pogut fer una pretemporada adient, fet que l'havia deixat en inferioritat físiques respecte de la resta de companys. La seva inclusió a l'equip, deia, ha de fer-se “a poc a poc”.

Han passat els tres primers partits oficials de la temporada –dos de lliga i l'anada de la final de la supercopa d'Espanya– i crec que el moment perquè Neymar ocupi el lloc que li correspon a l'onze titular del Barça ja ha arribat. Em costaria molt d'entendre que el davanter brasiler repetís suplència després dels bons minuts jugats contra l'Atlético de Madrid al Vicente Calderón i contra el Màlaga a La Rosaleda. Sí, ja ho sé, que amb prou feines han estat seixanta minuts en dos partits, però les sensacions que se'n van desprendre és que la presència de Neymar sobre el camp ara mateix és més necessària que mai. Encara estem a l'agost, falta frescor en el joc i en la circulació ràpida de la pilota, i conra rivals ben tancats en defensa, a l'equip li ha costat força generar perill. Els blaugrana desequilibren, sobretot, a través del joc col·lectiu, i només Messi i Iniesta tenien el talent per fer-ho individualment. Per això es va fitxar Neymar, perquè, com els altres jugadors esmentats, també té la capacitat per desbordar en solitari. A més a més, és atrevit i no té por d'intentar l'un contra un una vegada rere una altra. I en la majoria d'ocasions, les accions acaben en èxit. I això és el que ara mateix més reclama el joc del Barça mentre tota l'orquestra no estigui perfectament afinada. Algú que surti del guió i que trenqui el joc més planer que se sol fer en tots els inicis. Iniesta encara no està fi del tot i li costarà assumir aquest paper contra rivals forts al mig del camp i en defensa. De moment, aquest rol l'està agafant Cesc.

Que Neymar està sobresortint, tampoc ho amaga Gerardo Martino. “Hi ha diferències en els dos últims partits respecte del que va fer contra el Llevant. Per cap, ell ja està llest. Juga mitja hora i sempre fa alguna cosa positiva”, va dir després del partit a Màlaga el tècnic argentí. Aquests trenta minuts, però, ja són massa pocs per al brasiler, frisós com està per jugar de titular i ajudar l'equip a sumar victòries. Contra l'Atlético de Madrid en la tornada de la final de la supercopa d'Espanya és una grandíssima oportunitat perquè estreni titularitat, al Camp Nou i amb la possibilitat d'alçar el primer títol en joc de la temporada. I si ho fa al costat de Leo Messi, millor que millor.