Opinió

Un circ que no fa gràcia

Els aficionats al futbol passen de l'extrem de disfrutar d'una espectacular vaselina a sentir a parlar de corrupció, compra de partits o dopatge

El fut­bol en estat pur con­ti­nua sent un dels esports més atrac­tius que exis­tei­xen. Capaç de moure mas­ses i de gene­rar emo­ci­ons al límit, el fut­bol ha esde­vin­gut una acti­vi­tat espor­tiva sana, diver­tida i pas­si­o­nal, però també un negoci del qual cada vegada més gent es vol apro­fi­tar, inclo­ent-hi els matei­xos actors. Dos extrems que cada vegada des­pis­ten més els afi­ci­o­nats, que pas­sen de dis­fru­tar d'una espec­ta­cu­lar vase­lina a sen­tir a par­lar de cor­rupció, com­pra de par­tits, dopatge o qual­se­vol altre tema escabrós que no fa res més que des­vir­tuar un espec­ta­cle que només hau­ria de ser­vir per entre­te­nir el públic.

Par­lant del fut­bol espa­nyol, que és el que ens toca de més a prop, fa molt de temps que em pro­du­eix ver­go­nya ali­ena. Fa pocs dies el nou entre­na­dor del Barça, Tata Mar­tino, deia que mai havia vist que un par­tit es jugués a les onze de la nit. Doncs bé, Tata, has ater­rat al lloc idoni per veure aquest tipus de dis­ba­rats. És incon­ce­bi­ble que un par­tit nor­mal pugui aca­bar al vol­tant de la una de la mati­nada, per molt que sigui estiu i faci calor, que els drets tele­vi­sius els tin­gui en tal o en tal altre, o que el par­tit es pugui veure a no sé quin país llunyà. No pot ser que una per­sona, gran o petita, no pugui anar a veure el seu equip a l'estadi, o que no aguanti tot el par­tit davant la tele­visió perquè els il·lumi­nats que deci­dei­xen en aquest negoci s'han fet un horari a mida pels seus interes­sos. Això, a banda dels molts pro­ble­mes que cau­sen als mit­jans de comu­ni­cació per poder donar la infor­mació com cal, i quan cal. I després es quei­xen que a Europa ens aco­llo­nen pel model de com­pe­tició que tenim.

Amb el tema dels hora­ris podria con­ti­nuar una bona estona –a veure quan tin­drem un calen­dari mig com­plet a prin­cipi de curs–, però el que encara trobo més lamen­ta­ble és el serial de baix pres­su­post que han mun­tat la LFP i el CSD amb el tema de la com­pra de par­tits. Després d'insi­nuar que hi havia pro­ves de par­tits arre­glats –Racing-Hèrcu­les– i d'enta­ba­nar el bo d'en Joa­quim Boa­das, pre­si­dent del Girona, perquè des­tapés intents de sub­orns del curs pas­sat –amb gra­vació inclosa–, ha que­dat clara­ment demos­trat que els senyors Tebas i Car­de­nal només ana­ven de cara a la gale­ria. De mà dura, res.

Tant que s'emple­nen la boca dient que ens hauríem d'impreg­nar d'altres models de gestió fut­bolística, com l'ale­many o l'anglès, i després tot queda igual, sem­pre els últims en tot. Un clar exem­ple és la no-aposta per la tec­no­lo­gia a la línia de gol o per­me­tre actu­a­ci­ons arbi­trals que cla­men al cel –Mateu Lahoz–, que només fan que incen­ti­var la polèmica. Què farien després aques­tes tertúlies de mati­nada si no pogues­sin cri­ti­car com hoo­li­gans els gols fan­tasma o les aju­des arbi­trals en con­tra del seu equip? Tot i això, i obvi­ant els molts han­di­caps que m'he dei­xat –deu­tes mili­o­na­ris, lliga bipo­lar, tràfic de juga­dors...–, sem­bla que de moment la cara fosca del fut­bol no s'imposa a l'espec­ta­cle en si. I és del que es tracta, perquè el fut­bol ha de ser­vir per pas­sar una bona estona, que a la vida ja hi ha prou mal­de­caps per, a sobre, haver de renun­ciar a tenir un hobby net i pur. I si el par­tit és avor­rit segur que hi ha alguna piu­lada de Ser­gio Ramos que ens ale­gra el dia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)