El crac és Perarnau
i apostar-hi
Quan l'Espanyol va apostar per Òscar Perarnau per dissenyar la plantilla va prendre la millor decisió de l'era Collet. Fins i tot més productiva i de futur que el relleu de Pochettino per Aguirre. Ell era l'home, ja el teníem a casa i només calia veure'l, i apostar-hi. Ara el que caldria és dotar-lo de les eines adequades per poder estabilitzar el projecte del primer equip. Ell realment se sent més còmode amb processos a mitjà o llarg termini, i avui dia, el futbol d'elit té poca paciència i és complicat dibuixar més enllà de la mà. Amb tot, ha afinat la punteria i ha configurat una plantilla que combina cert ofici, competitivitat i molta il·lusió, si bé té mancances en recanvis, creació i qualitat.
L'inici de temporada està sent engrescador. Amb el Celta es va empatar justet i amb el València es va guanyar bé, però fins i tot Djukic es va sentir avergonyit dels seus. Amb això no vull restar mèrits a l'Espanyol, sinó relativitzar els quatre punts en dues jornades. Queda molt i hi haurà moments delicats, perquè al final el que hi ha és una plantilla que ha perdut qualitat (Verdú), ofici (Forlín) i electricitat (Wakaso). Però insisteixo, el millor de tot és la constatació que l'Espanyol té el millor director esportiu possible, Òscar Perarnau. Un home que ha sabut portar sis elements de la segona divisió que es faran actors de primera i fins i tot podrien convertir-se en negoci. D'acord que també és just destacar la feina d'Aguirre, que ha entès la situació del club i s'ha sabut adaptar al que li han posat a disposició. Però el crac és Òscar Perarnau, silenciós, prudent, estudiós i que fa servir la millor persuasió possible, la del criteri.
A ell no li colaran gent com ara Dátolo, Galán, Rui Fonte... Petrov va ser aposta de l'entrenador. Perarnau no parla de segones veus, controla el mercat del futbol estatal i sap de qui es pot refiar a l'hora d'anar a buscar promeses de fora. La integritat d'aquest professional esvaeix els endèmics dubtes que planen sovint sobre els directors esportius i els interessos personals. Vagi com vagi la temporada, tenim director esportiu per a molts anys.