No tinc amics. La mare em solia repetir que si no polia el mal hàbit de rentar-me tan sols el segon dia de lluna minvant, aniria dibuixant una distància insana envers el meu entorn. Com sempre, l'ha encertat com mai, tot i que no em queixo. Gràcies a la meva aroma d'eau de merde, vaig al bar a veure els partits del Barça sabent que no tindré problemes per trobar taula; encara més, els cambrers tenen pànic a acostar-se'm, i per tant em porto de casa l'entrepà de mortadel·la d'olives revingudes i tot m'acaba sortint més barat.

De totes maneres, el clímax de la meva condició aromàtica arriba quan em decideixo anar al Camp Nou i demano una de les entrades dels ultres de l'equip visitant. Em col·loco al bell mig de la multitud i quan entonen càntics contra Catalunya, perquè ja se sap, som uns nazis insolidaris que adoctrinem els nostres fills amb comportaments filofeixistes propis d'aquells que van tenir Itàlia o Alemanya (Espanya no, allò era un govern autoritari), doncs aixeco les aixelles i el meu rastre fètid els entra a la boca amb la contundència que xuta aquell que li diuen trenta vegades abans d'anar a dormir que és el millor del món, i l'argentí, un llop dolent que devora nens. L'escena sempre és idèntica. Es tapen la boca escandalitzats fins que començo a entonar crits a favor del seu equip per passar desapercebut. Llavors, m'integren amb una cerimònia tribal i puc seguir sabotejant com un camarada més.

Ah! I estigueu tranquils, ho dic perquè més d'un està mirant la fotografia del diari on surto amb corbata, no sóc un amargat com us podeu pensar. Mireu, avui mateix, amb els diners que em dóna el club per fer aquesta labor (no ho pregunteu perquè us juraran que no em coneixen de res), he quedat amb una noia encisadora i m'he pres una llicència: he anat a comprar un perfum per pal·liar el que sóc. Sí senyor, en Florentino ho sap més que ningú, si empastifes colònia sobre la merderada, a vegades hi ha gent que es pot pensar que el producte val la pena, i qui sap, potser la xicota en qüestió queda extasiada pel meu alè i acabem rebolcant-nos dins un contenidor del port. M'agrada fer pudor.