El futur en positiu

Témer perquè el teu equip té bons juga­dors de fut­bol. Pot sem­blar del tot una incon­gruència, però en els dies que cor­ren, és tota una rea­li­tat a Bil­bao. Vist el pre­ce­dent de Javi Martínez i els últims dies de mer­cat amb el cas Ander Her­rera, a l'Ath­le­tic li sor­ti­ria més a compte que la lliga espa­nyola assumís un sis­tema com el que impera a Angla­terra o a Itàlia, en què no hi ha clàusu­les de res­cissió, en què el preu dels fut­bo­lis­tes el posa cada club. I per a l'Ath­le­tic els seus fut­bo­lis­tes no tenen preu, són únics, ja es diguin Her­rera, Muni­ain, Susa­eta –inter­na­ci­o­nals–, Gur­pegi, Ekiza o Irai­zoz.

En tot cas, les nor­mes són les que són. I com a tals s'han d'assu­mir. No sé si a Bil­bao s'havien tro­bat en una tes­si­tura simi­lar en el pas­sat, sub­mer­gits en aquesta sen­sació de fra­gi­li­tat dins d'una estruc­tura fut­bolística glo­bal de la qual l'Ath­le­tic intenta des­mar­car-se amb les seves par­ti­cu­la­ri­tats. San Mamés va veure volar en el seu dia Julio Sali­nas i Andoni Zubi­zar­reta rumb a Bar­ce­lona i Rafa Alkorta, a Madrid, però sem­pre ha tin­gut els casos de Julen Guer­rero i de Joseba Etxe­ber­ria com a para­dig­mes. Dos fut­bo­lis­tes excep­ci­o­nals que es van que­dar al club per con­vicció.

Ara bé, ho deia l'altre dia Manu Sara­bia a la Cadena SER, avui Lon­dres, Munic, Manc­hes­ter i Torí són molt més a prop del que eren ales­ho­res. El fut­bol és avui dia un mer­ca­deig cons­tant, i pre­ten­dre que els fut­bo­lis­tes de l'Ath­le­tic no en siguin part em sem­bla una uto­pia. I no per això crec que s'esti­min menys el club, sinó que s'esti­men més a ells matei­xos. I qui no...

Entenc que és un tema com­pli­cat i que l'amor propi dels afi­ci­o­nats biscaïns fa que tot ple­gat sigui difícil d'accep­tar. Situ­a­ci­ons com les que s'han vis­cut amb Ander Her­rera en els últims dies són autènti­ques catàstro­fes a Bil­bao. Se'n parla, s'espe­cula i tot desem­boca en els fona­ments de la qüestió: la filo­so­fia de l'Ath­le­tic pot ser vigent en el fut­bol modern? El que sem­blava un tema tan­cat en el pri­mer any de Bielsa a la ban­queta, torna a ser con­versa de bar. I que consti que a mi Her­rera em sem­bla un fut­bo­lista majúscul, de tècnica exqui­sida i alhora acos­tu­mat a jugar a les trin­xe­res, sobre­tot en la seva etapa al Sara­gossa; un fut­bo­lista que el Barça neces­si­tarà aviat i que, òbvi­a­ment, urgia al Manc­hes­ter Uni­ted, però pot­ser se n'ha fet un gra massa. Perquè la pèrdua fut­bolística hau­ria estat majúscula, sí, però encara ho és més si el club i l'entorn ho pro­pi­cia. Crec que l'Ath­le­tic ha d'estar pre­pa­rat per a aques­tes coses, i ara mateix no ho està, i aviat algun equip tor­narà a bus­car Her­rera. I al dar­rere hi ha Muni­ain. I Laporte...

I ja avanço ara que la vida con­ti­nuarà, i si ho farà de millor o pit­jor manera és a les mans de l'Ath­le­tic, en la seva capa­ci­tat per assu­mir la seva rea­li­tat. Òbvi­a­ment, l'objec­tiu ha de ser fide­lit­zar el fut­bo­lista, inten­tar que la seva màxima aspi­ració sigui jugar tota la vida al club de la seva ciu­tat, una ins­ti­tució que d'altra banda paga molt bé; apos­tar que amb Javi Martínez, Llo­rente, Her­rera i Muni­ain junts en un mateix equip es podien repe­tir temps millors, però que en un pre­sent com el que tenim les pos­si­bi­li­tats que el peix gran es mengi el petit són latents.

Ser pre­vi­sor. Veient la falta d'oferta en un mer­cat reduït, apun­tar amb perícia. Pre­pa­rar a consciència el futur, fixar els relleus dels que avui són els teus refe­rents, tenir-los pre­pa­rats. El Bil­bao Ath­le­tic va estar a punt de pujar a segona divisió, cosa que hau­ria estat una gran notícia per a la ins­ti­tució el curs pas­sat, i el juve­nil A que va visi­tar Bar­ce­lona en la copa del Rei sense res a enve­jar a cap altra ins­ti­tució al món. I qui sap, dins d'una hipotètica i dramàtica marxa d'Ander Her­rera –previ paga­ment de la clàusula de res­cissió, una posició lícita i encer­tada–, s'obri­ria un ven­tall d'opor­tu­ni­tats com ara donar el relleu fut­bo­lis­tes de talent com ara Erik Morán i Íñigo Ruiz de Galar­reta. Òbvi­a­ment, mai és sen­zill per­dre els teus millors actius, però per­so­nal­ment pre­fe­reixo fugir d'una mirada apo­calíptica. I crec que l'Ath­le­tic faria bé d'actuar en posi­tiu, el club i la gent. Més que res perquè aquesta és la rea­li­tat amb la qual han de con­viure.