Amb la plantilla tancada, el Barça s'ha vist sotmès a una sorprenent pressió mediàtica perquè incorporés una quinzena fitxa i contractés de nou –no es pot parlar de renovació– Pete Mickeal. Fins i tot abans que es rebés el famós informe mèdic dels Estats Units en què s'asseguraria que el tractament mèdic que segueix és compatible amb la pràctica del bàsquet professional. Pel que s'escrivia, era claríssim no tan sols que l'aler estava a punt i que seria el mateix que abans de la malaltia, sinó que havia de jugar al Barça tant sí com no. Confesso que la insistència em tenia amb la mosca al nas.

Mickeal ha estat un magnífic jugador, decisiu en els èxits del Barça de l'últim quinquenni. Però té 35 anys i en els últims dos ha estat malalt i ha recaigut. Una tromboembòlia no és una broma. Planteja un risc que el Barça, per molt informe mèdic que aporti el jugador, no ha volgut córrer. De fet, ja fa mesos que va decidir que no l'assumiria, quan va fitxar Papanikolaou en la seva posició. En unes altres circumstàncies, és el mateix que va decidir respecte a Éric Abidal, que també havia emmalaltit, s'havia curat, havia tornat a operar-se –trasplantament de fetge, ni més ni menys– i tornava a estar restablert. Si el Barça va prendre decisions en un sentit respecte a Abidal –temes morals a part, que sempre són espinosos–, no veig per què havia d'actuar en sentit contrari amb Mickeal. Cap jugador està blindat davant les lesions, però en el cas de Mickeal, donant per bo que la seva salut actual fos òptima, el Barça no volia arriscar-se a una altra recaiguda d'un titular, molt complicat de substituir a mitja temporada. Prou que ho sap Xavi Pascual i prou que ho sabem tots, que amb Mickeal a la pista la final de temporada hauria tingut un altre caire.

Per tant, sota criteris professionals, Mickeal no tenia lloc a la plantilla 2013/14. Com a mínim, en un rol –i el salari que comporta– similar al que havia tingut. Consideracions morals? Parlem-ne. Si en el moment de la recaiguda el Barça va prometre la renovació al jugador si es curava –ningú no ho ha desmentit, com tampoc consta que la promesa vingués de la secció– és una evidència que es va equivocar, perquè no es va consultar amb l'àrea tècnica de la secció de bàsquet, que no ho veu de la mateixa manera. Però no hi ha cas, perquè, segons els metges del Barça, Mickael no és apte per jugar.

El pitjor que es pot fer amb una errada és intentar reparar-la cometent-ne una altra. El jugador vol tornar a jugar per vèncer la malaltia. I volia tornar a jugar amb el Barça perquè l'última imatge seva com a professional no fos la d'una discussió a mitja pista amb l'entrenador. Per cert, l'endemà mateix es va disculpar davant de la plantilla en una intervenció molt sentida, en la qual va demanar als més joves que fugissin d'aquell comportament. Continuar al Barça no és possible, perquè el club ja ho tenia tot organitzat sense ell i no ha volgut tapar un error amb un altre error. Altres consideracions ja no pertanyen al terreny professional.