La Diada il·lusiona. Ja no només emociona. Com la multitudinària manifestació de l'any passat, la Via Catalana d'avui serveix per abraçar colles d'amics, famílies senceres, grups d'entitats diversos, tots junts i tots ben avinguts cap a la festa, cap a la reivindicació. Cap a la independència. L'esport, un dels motors del país, no se'n queda al marge. I hi ha molts esportistes, més discretament o menys, que també s'hi afegeixen. Només faltaria. La Via Catalana entrarà al Camp Nou, on hi ha prevista la participació d'esportistes i representants de les federacions. Sempre va bé veure cares reconegudes fent el pas, proclamant voluntats sense amagar-se'n. Tant de bo n'hi hagués més. Al cap i a la fi, són referents per a molts. Però també són lloables els esforços personals des del silenci. De la mateixa manera que hi haurà persones de molts àmbits que treballaran però s'escaparan a treure-hi el cap, i d'altres que faran molts quilòmetres per cobrir trams més buits, també hi ha esportistes –no tots viuen en un altre món– decidits a moure's per la causa. Jofre Mateu tenia la intenció d'anar a les Terres de l'Ebre. El partit de copa d'aquest migdia a Girona contra la Ponferradina li ho complicava, però havia rumiat sortir esprintant de Montilivi i creuar el país per ser a lloc a les 17.14. Els talls de carretera ho convertien en una missió de risc, i el més probable és que hagi acabat trobant lloc al Camp Nou. Però ens queda el gest, la predisposició. És només un exemple, i n'hi ha a milers. Voluntat i compromís.

A cada tram hi podríem comptar segur uns quants esportistes federats. Centrant-nos en el futbol, segur que entre els que formaran la cadena hi haurà jugadors de segona B, i dono per fet que, de primera catalana en avall, hi haurà una bona representació del futbol català. Són diversos els clubs que fa temps que mostren amb orgull el seu suport a l'ANC. Alguns ho fan a la samarreta i tot, ocupant l'espai central que se sol reservar al patrocinador principal. Avui, però, no tots els futbolistes que ho voldrien es podran afegir a la Via Catalana. Perquè en el grup cinquè de tercera divisió, la categoria més alta de les formades íntegrament per clubs del país, hi ha programada una jornada. Quatre partits es juguen al migdia, però n'hi ha un a les 5 (Terrassa-Ascó), tres a les 6 (CD Masnou-Figueres, Santboià-Manlleu i Gavà-Cerdanyola del Vallès) i dos a les 7 (Cornellà-la Pobla de Mafumet i Castelldefels-Europa) de la tarda. Calia? No es podia trobar una altra data? Sí, d'acord, és dimecres i és festiu, una bona combinació per fixar una jornada entre setmana. Però no és un festiu qualsevol. No va tenir prou vista, la federació? I els clubs no se'n van adonar? O ja els ha anat bé? De fet, de canvis d'horari–com el Palamós, que sol jugar a la tarda i ho farà a les 12 del migdia–, ben pocs.

Posats a organitzar alguna cosa, potser hauria estat més adient per part de la federació i els clubs mirar de programar un esdeveniment massiu per començar a fer caliu. Però és que, ben mirat, ni tan sols això. Només calia arraconar-se i deixar pas a la gent. A la societat. Al país. Per una vegada, el futbol em fa nosa.