Un any abans o un any després
No fa pas tant de temps, uns nou mesos, que l'entrenador Aguirre va debutar amb l'Espanyol. Era al camp del Granada. Aquell empat va significar el començament d'una trajectòria que, fins avui, ha estat prou bona. Aquest diumenge el mexicà torna una altra vegada a la ciutat andalusa, però amb un equip força, molt, diferent. Tant pel nom dels jugadors com per la seva manera de jugar. Crec, sincerament, que si supera aquest partit amb nota significarà la seva consolidació i el seu reconeixement, però també, molt probablement, l'inici del seu adéu. Només que acabi la temporada amb l'equip a la zona tranquil·la, Aguirre tindrà ofertes per comprar i per vendre. Fins avui mateix, la trajectòria de l'Espanyol és bona, de les d'“aquest any no patirem”. D'acord que encara queda molt i molt, però s'han pres decisions amb autoritat, sense deixar podrir les situacions, i marcant perfectament la trajectòria. S'hi veu, per descomptat, molt més la mà de l'entrenador que de qualsevol càrrec directiu. A diferència d'altres, Aguirre ha demostrat que no només coneix la situació del club, sinó que actua en conseqüència. És mesurat, pondera les seves opinions i es comporta com un senyor. I es mostra, a la vegada, ferm en els seus principis i no enganya ningú. Veurem què passa diumenge a Granada. Avui cal estar amatents a una altra qüestió. Tampoc fa tant de temps, un any just, que els catalans vàrem reivindicar i exigir ser “un nou estat d'Europa”. Políticament, aquella magna manifestació va tenir conseqüències importants, cabdals per al nostre país. Es va obrir un nou camí, una via. Avui es farà un pas més. Aquests últims mesos hem hagut d'aguantar molta xerrameca –n'hi ha que no callen mai, i per dir sempre el mateix– intentant desvirtuar el que serà una altra gran manifestació de la gent reclamant allò que sempre se'ls ha negat. I ho faran de manera pacífica però amb fermesa. La Via Catalana serà un èxit històric. Ja ho veureu.