L'experiència és un grau

En l'esport, l'experiència també és un grau, i aquest cap de set­mana ha que­dat nova­ment demos­trat que l'edat supe­rior a la mit­jana dels par­ti­ci­pants diríem que habi­tu­als no sem­pre con­di­ci­ona les clas­si­fi­ca­ci­ons o els resul­tats. Chris Hor­ner s'ha con­ver­tit, amb 41, anys en el ciclista més veterà que obté el tri­omf en una gran volta de tres set­ma­nes. Nas­cut a Oki­nawa (Japó) el 23 d'octu­bre de 1971 però amb naci­o­na­li­tat nord-ame­ri­cana, ha estat el millor en la Vuelta a Espa­nya i ha demos­trat que un espor­tista també pot estar en ple­ni­tud sent un qua­rantí en una dis­ci­plina en què és força més comú tro­bar-hi par­ti­ci­pants molt més joves. Dic això perquè els fon­dis­tes, en atle­tisme, per exem­ple, arri­ben al seu zenit ja vete­rans, perquè el seu cos ha adqui­rit una resistència que no tenia mal­grat que, per con­tra, hagin per­dut explo­si­vi­tat i velo­ci­tat. Doncs això, que a Hor­ner l'apun­tem al cap­da­vant i també ens fixem en el ten­nista txec Radek Ste­pa­nek, que jun­ta­ment amb el seu com­pany Tomas Berdych ha tor­nat a cata­pul­tar la República Txeca a la final de la copa Davis. Amb 34 anys, Ste­pa­nek ha tor­nat a jugar els indi­vi­du­als i els dobles. L'any pas­sat quan els txecs van der­ro­tar Espa­nya en la final de Praga, Mou­rinho el va citar d'exem­ple perquè havia jugat diven­dres, dis­sabte i diu­menge, i en l'últim par­tit va sig­nar el punt deci­siu. El polèmic por­tuguès va uti­lit­zar la figura del txec per desa­cre­di­tar els que par­la­ven de rota­ci­ons i per dei­xar retra­tats els seus juga­dors, que, crec recor­dar, havien fet un mal resul­tat en algun dels camps en què la lliga pas­sada van flui­xe­jar –és que en van ser tants!–. Ste­pa­nek va gua­nyar diven­dres el seu par­tit indi­vi­dual i dis­sabte va repe­tir en el doble. En aquesta eli­mi­natòria con­tra l'Argen­tina, resolta amb 3-0, els par­tits de diu­menge ja no van tenir cap incidència.

Sense moure'ns del ten­nis ni de la copa Davis, tro­bem el veterà espe­ci­a­lista en dobles cana­denc Daniel Nes­tor (42 anys), que va néixer a Bel­grad el 4 de setem­bre de 1972. Fent pare­lla amb Vasek Pos­pi­sil, va donar el punt al seu país en l'enfron­ta­ment de semi­fi­nals que va cloure ahir pre­ci­sa­ment a Bel­grad con­tra Sèrbia.

Al marge del que ha pas­sat en les últims hores i par­lant del mun­dial d'hoquei sobre patins que es jugarà del 20 al 28 d'aquests mes a Angola, una de les grans absències res­pecte del cam­pi­o­nat del 2011 que es va dis­pu­tar a San Juan (Argen­tina) serà l'absència amb l'equip italià del recent­ment reti­rat Enrico Mari­otti –Gros­seto, 8 de gener de 1969–, exju­ga­dor del Barça, el Reus, el Vol­tregà i el Vila­franca, entre d'altres, que va pen­jar els patins aquest dar­rer curs amb 44 anys. Mari­otti, per citar només un exem­ple que dóna una mos­tra de la seva lon­ge­vi­tat, va jugar i gua­nyar el mun­dial de la Coru­nya del 1988. Ha plo­gut molt des de lla­vors. El seu dar­rer equip ha estat el Forte dei Marmi, con­junt en què, curi­o­sa­ment, no era el juga­dor més veterà. No? No. El seu com­pany Roberto Cru­deli, a qui vam tenir l'opor­tu­ni­tat de veure jugar a Cata­lu­nya a la pista del Ven­drell la tem­po­rada pas­sada, és el juga­dor en actiu en l'alt nivell de l'hoquei sobre patins que lidera el rànquing d'expe­ri­men­tats amb 50 anys. Va néixer pre­ci­sa­ment a Forte dei Marmi el 1963, i també va jugar al Reus Depor­tiu (1999-2000). Quan el van fit­xar amb 36 anys em va sem­blar una mica massa veterà per al con­junt roig-i-negre. Queda clar que en el món de l'esport, com en molts altres àmbits, tot és rela­tiu.