Deia Gerardo Mar­tino després de la tre­ba­llada i mira­cu­losa victòria con­tra el Sevi­lla de dis­sabte pas­sat, i amb tota la raó, que sem­pre és millor bus­car solu­ci­ons a les coses que no s'estan fent bé amb els resul­tats a favor. És el que li toca fer al tècnic argentí. Ho sap, i ahir ja va estar tres quarts d'hora reu­nit amb els seus aju­dants i els seus fut­bo­lis­tes per mirar que el seu equip millori el joc en els pròxims par­tits. Perquè el Barça ha gua­nyat ja la super­copa esta­tal, però no va ser capaç de der­ro­tar l'Atlético de Madrid en cap dels dos par­tits. I és líder en la lliga amb qua­tre victòries en qua­tre par­tits, però després d'haver patit més del desit­ja­ble per der­ro­tar el Màlaga, el València i el Sevi­lla; i ja queda llunyà el con­tun­dent 7-0 con­tra el Lle­vant del pri­mer par­tit del cam­pi­o­nat.

Mar­tino no ha can­viat el joc del Barça, quan va arri­bar per subs­ti­tuir Tito Vila­nova ja va dir que no ho faria, però sí que ha introduït alguns can­vis per tal de ser més impre­vi­si­bles. Alguns li estan començant a fun­ci­o­nar, però d'altres, no. El Barça ha recu­pe­rat la pressió que tan bé va fun­ci­o­nar amb Pep Guar­di­ola i que gai­rebé va des­a­parèixer la tem­po­rada ante­rior. L'equip blau­grana recu­pera de nou mol­tes pilo­tes ràpida­ment i en ter­reny ene­mic. Però també és veri­tat que Mar­tino encara no ha acon­se­guit que la pressió duri tot el par­tit. El tècnic argentí ha can­viat la manera de defen­sar les juga­des a pilota atu­rada. Amb Guar­di­ola i també amb Tito, el Barça defen­sava en zona per mirar de cobrir les man­can­ces físiques del grup, que en aquest tipus de defensa ha de ser molt soli­dari. Mar­tino pre­fe­reix defen­sar a l'home. Valdés va expli­car un dia que li va bé perquè té més espai per sor­tir. Però les coses tam­poc no aca­ben de fun­ci­o­nar. El Barça encai­xava gols defen­sant en zona i ho con­ti­nua fent ara que marca a l'home. Ja va rebre un gol de córner a València i un altre con­tra el Sevi­lla, que n'hau­rien pogut ser dos.

El canvi més impor­tant i trans­cen­dent, però, és la manera d'ata­car. Per mirar de no ser tan pre­vi­si­bles, Mar­tino pretén que no tot sigui con­trol i pos­sessió. Que el Barça també sigui ver­ti­cal. I les coses no aca­ben de fun­ci­o­nar en aquest sen­tit. Pot­ser ho aca­ben fent, però pot­ser no. Perquè pot­ser el Barça no té el tipus de mig­cam­pis­tes que es neces­si­ten per fer-ho. Cesc s'està tro­bant còmode, però fa mal a la vista veure com patei­xen Xavi i Ini­esta i com ha bai­xat la seva par­ti­ci­pació en el joc de cre­ació del Barça. Tots dos estan sent els grans per­ju­di­cats amb la intro­ducció d'aquesta vari­ant, i també Bus­quets. El de Badia està jugant a un gran nivell, però també fa mal a la vista veure com pateix quan ha de defen­sar massa sol els atacs del rivals després que l'equip s'hagi tren­cat i les línies s'hagin sepa­rat. És aquesta una manera de jugar més pròpia del Madrid que del Barça, que pot­ser no té els juga­dors adi­ents per fer-ho. O els té, però encara han d'apren­dre a jugar així. Feina de Mar­tino.