Deia Gerardo Martino després de la treballada i miraculosa victòria contra el Sevilla de dissabte passat, i amb tota la raó, que sempre és millor buscar solucions a les coses que no s'estan fent bé amb els resultats a favor. És el que li toca fer al tècnic argentí. Ho sap, i ahir ja va estar tres quarts d'hora reunit amb els seus ajudants i els seus futbolistes per mirar que el seu equip millori el joc en els pròxims partits. Perquè el Barça ha guanyat ja la supercopa estatal, però no va ser capaç de derrotar l'Atlético de Madrid en cap dels dos partits. I és líder en la lliga amb quatre victòries en quatre partits, però després d'haver patit més del desitjable per derrotar el Màlaga, el València i el Sevilla; i ja queda llunyà el contundent 7-0 contra el Llevant del primer partit del campionat.

Martino no ha canviat el joc del Barça, quan va arribar per substituir Tito Vilanova ja va dir que no ho faria, però sí que ha introduït alguns canvis per tal de ser més imprevisibles. Alguns li estan començant a funcionar, però d'altres, no. El Barça ha recuperat la pressió que tan bé va funcionar amb Pep Guardiola i que gairebé va desaparèixer la temporada anterior. L'equip blaugrana recupera de nou moltes pilotes ràpidament i en terreny enemic. Però també és veritat que Martino encara no ha aconseguit que la pressió duri tot el partit. El tècnic argentí ha canviat la manera de defensar les jugades a pilota aturada. Amb Guardiola i també amb Tito, el Barça defensava en zona per mirar de cobrir les mancances físiques del grup, que en aquest tipus de defensa ha de ser molt solidari. Martino prefereix defensar a l'home. Valdés va explicar un dia que li va bé perquè té més espai per sortir. Però les coses tampoc no acaben de funcionar. El Barça encaixava gols defensant en zona i ho continua fent ara que marca a l'home. Ja va rebre un gol de córner a València i un altre contra el Sevilla, que n'haurien pogut ser dos.

El canvi més important i transcendent, però, és la manera d'atacar. Per mirar de no ser tan previsibles, Martino pretén que no tot sigui control i possessió. Que el Barça també sigui vertical. I les coses no acaben de funcionar en aquest sentit. Potser ho acaben fent, però potser no. Perquè potser el Barça no té el tipus de migcampistes que es necessiten per fer-ho. Cesc s'està trobant còmode, però fa mal a la vista veure com pateixen Xavi i Iniesta i com ha baixat la seva participació en el joc de creació del Barça. Tots dos estan sent els grans perjudicats amb la introducció d'aquesta variant, i també Busquets. El de Badia està jugant a un gran nivell, però també fa mal a la vista veure com pateix quan ha de defensar massa sol els atacs del rivals després que l'equip s'hagi trencat i les línies s'hagin separat. És aquesta una manera de jugar més pròpia del Madrid que del Barça, que potser no té els jugadors adients per fer-ho. O els té, però encara han d'aprendre a jugar així. Feina de Martino.