Ningú ni cap crònica van destacar que diumenge al migdia l'Espanyol va fer un bon partit al camp del Granada. Apel·lant al tòpic, el millor de tot va ser el resultat i la manera magistral amb què Lanzarote, Lanza, va llançar la falta i va significar l'únic gol del partit, i tres punts més al sarró. Gairebé cada temporada, quan s'arriba al darrer terç de la lliga, ens veiem obligats a fer números i suposicions de resultats, però sempre amb l'ai al cor. Ara, quan les coses van força bé i res és definitiu ni transcendent, fer números és una manera de comprovar científicament que no tots els moments de la temporada són dolents, de llançar barrets al foc. Primera constatació: l'Espanyol, junt amb la Real Sociedad, és l'equip menys golejat de la categoria. Només tres gols encaixats. Menys d'un gol per partit disputat. Segona constatació: no s'ha perdut encara cap partit. Dues victòries a casa i dos empats a fora. La mitjana anglesa de què parlàvem fa unes setmanes. Tercera constatació: el sisè lloc que s'ocupa en la classificació dóna la possibilitat de jugar a Europa. Quarta constatació: força equips amb pressupostos més alts que l'Espanyol estan més mal classificats. Cinquena constatació: amb només quatre partits ja s'han aconseguit el 18% dels punts necessaris que asseguren la permanència. No hi ha dubte que amb tanta constatació només es pot ser optimista. Almenys ara per ara, i no cridem el mal temps!

Per cert, no va agradar gens l'actitud de Sergio García. Això que tots volen jugar i les ganes de fer-ho els fan posar mala cara quant els canvien no deixa de ser una criaturada, una falta de maduresa. Per professionalitat i per respecte als companys s'han d'acceptar, sobretot al terreny de joc, les decisions de l'entrenador. Ja tindrà tota la setmana per demostrar que la seva participació en el joc de l'equip és imprescindible, encara que li costi Déu i ajuda marcar un gol.