Opinió

La paranoia de l'estil

Algú es proposa convertir Tata Martino en el nou Robson?

Si volem, podem seguir fent-nos tram­pes al soli­tari. Si no, seria reco­ma­na­ble depu­rar l'apas­si­o­nant debat fut­bolístic que acom­pa­nya el post­guar­di­o­lisme. Depu­rar-lo de la injustícia que suposa no valo­rar un debut a la ban­queta a ritme de rècord com el que està pro­ta­go­nit­zant Gerardo Mar­tino, amb una super­copa i 15 punts de 15 pos­si­bles al sac en la lliga. Pur­gar-lo d'aquesta des­es­pe­ració quasi para­noica que es res­pira a mit­jan de setem­bre per la imper­fecció de les for­mes de l'equip. Puri­fi­car-lo de la ingerència mal­sana de les fílies, les fòbies i les estratègies elec­to­rals de tots els interes­sats a tres anys vista (teòrics) de la cita. Nete­jar-lo d'un dog­ma­tisme que no vol dife­ren­ciar la filo­so­fia de joc de l'equip, el seu estil, la seva iden­ti­tat, de la vari­e­tat de recur­sos que pot uti­lit­zar per plas­mar-la.

El pro­blema de Tata Mar­tino és que ha de demos­trar per­ma­nent­ment allò que ha dit de totes les mane­res pos­si­bles, que res­pecta, que valora, que admira i que aspira a per­pe­tuar l'estil que ha fet gran i admi­ra­ble aquest equip. Tito Vila­nova també va fer can­vis, pot­ser més que Mar­tino, i Guar­di­ola també va uti­lit­zar recur­sos alter­na­tius, alguns idèntics als del tècnic argentí, però a ells no calia fer-los la prova de l'ADN en cada par­tit.

Tenir un estil propi és una gran vir­tut, que sigui atrac­tiu ja són dues grans vir­tuts, però en cal una ter­cera: que sigui gua­nya­dor. Cal recor­dar que Cruyff, Rijka­ard i Guar­di­ola van con­duir l'estil a l'èxit, però també van viure epi­so­dis menys bri­llants? Guar­di­ola va fer el cim en el mun­dial de clubs del 2011, però l'equip mai ha tor­nat a ser el mateix. Sis mesos després va ple­gar amb 14 títols de 19 pos­si­bles a les vitri­nes i amb un equip des­gas­tat en la men­ta­li­tat, les ganes i el rigor amb què havia por­tat el seu estil a cotes sublims de ren­di­ment fut­bolístic i com­pe­ti­ti­vi­tat. Des d'un guar­di­o­lisme devot, avui seria més tran­quil·lit­za­dor cons­ta­tar que l'equip rege­nera aque­lla moti­vació que no pas gua­nyar la pos­sessió de pilota al camp del Rayo Valle­cano.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.