Estil Barça
Fa poc temps, el Barça va vorejar l'excel·lència amb una consigna clara, guanyar jugant bé. Ho va assolir amb la possessió de pilota com a pedra angular i la posterior pressió immediata, quan es perdia, entre altres conceptes. Els equips campions han de tenir una plantilla equilibrada i dominar totes les facetes del joc. Per bastir això, necessites grans futbolistes, un bon entrenador, un pressupost important, el suport de l'afició, uns directius competents i una idea conjunta dels objectius per aconseguir. Quan parlem d'una manera de jugar, ens referim també a una manera d'entrenar. És bastant cert que com s'entrena es juga. És veritat que hi ha altres models d'èxit, com el més recent del Bayern de Munic, físicament poderós a banda de la inqüestionable qualitat de la seva plantilla, o els d'equips resultadistes que, amb un tècnic motivador, poden aconseguir un títol important en un any, però que tenen dificultats per repetir-ho. També apareix l'equip que mitjançant el talonari basteix un onze farcit de figures mediàtiques, que difícilment guanya un títol important. Un equip de futbol ha d'estar equilibrat sempre. La proposta que presenti pot ser estèticament agradable, amb un futbol vistós, ofensiu, però si no sap defensar correctament es queda simplement en efectista. A tall d'exemple, l'Ajax actual va jugar triangulant bé, sortint des del darrere amb criteri i va acabar perdent contra el Barça 4-0 dimecres passat. I va tornar a perdre pel mateix resultat diumenge en la seva lliga. Fa uns partits que un dels jugadors més determinants és Víctor Valdés, fet poc comú en l'equip blaugrana, ja que implica que el rival sovinteja més l'àrea que abans. La parella Messi (o Pedro)-Valdés, ha fet valer allò que els partits es guanyen a les àrees, senyal que el mig del camp no controla tant com abans. Em fa mal llegir que Andrés Iniesta podria escoltar altres ofertes, ja que la seva genialitat està fora de dubte. Ahir, el Barça de Tata Martino va igualar un rècord guanyant la Real Sociedad, però el que realment importa és no perdre el segell que l'ha fet famós i que malauradament no podrà veure l'estimat Ferran Arnedo, fisioterapeuta del Barça, que ens va deixar fa uns dies.