El mètode FEB
els primers a descobrir el talent
Basquetbolísticament parlant, aquest ha estat un any brillant per a les seleccions espanyoles de bàsquet. Cinc medalles d'or i tres de bronze són un balanç més que notable que firmaria qualsevol federació. Però del que voldria parlar no és tant dels èxits, que n'hi ha i força, sinó de la facilitat amb què la federació espanyola se'ls ha atribuït amb molta barra i molt de màrqueting, conceptes fonamentals del que ha donat a conèixer com a método FEB.
I de què va, la cosa? Doncs bàsicament va de la línia esportiva i de treball que aquesta federació fa des de la base. Un treball exhaustiu que permet fer un seguiment acurat dels jugadors, als quals adapta de mica en mica a un sistema “valorat a tot el món, i un exemple fins i tot als Estats Units”, segons es pot llegir al web de l'organisme que presideix amb idèntiques dosis de morro i mà esquerra el mític José Luis Sáez.
Perquè si la federació espanyola produeix medalles és, principalment, per la feina dels clubs de bàsquet, que treballen deu mesos l'any amb els jugadors, als quals cedeixen gratuïtament i obligatòriament a les seleccions. Al Cèsar, el que és del Cèsar. Perquè són ells, els clubs –i els catalans, els que més–, els primers a descobrir el talent i a polir-lo a còpia de molts esforços quasi mai reconeguts públicament per les instàncies superiors que, això sí, són les primeres a penjar-se les medalles.
I si la federació acumula ors, plates i bronzes és, també, pels canvis m'atreviria a dir que fisiològics de les noves generacions de joves, que s'han estirat uns quants centímetres. Això ha estat molt positiu per al bàsquet. Érem molts els que ens vam pensar que la colla de l'any vuitanta, formada per Pau Gasol, Juan Carlos Navarro, Raül López, Felipe Reyes i tants d'altres, i que encara avui és la que sustenta la base de la selecció, era un cas únic i excepcional, però el temps ens va desmentir. Les generacions posteriors estan generant grans talents amb unes condicions físiques tant o més notables, que prometen allargar aquesta època daurada de les seleccions. I sobretot, les que garanteixen un gran futur per al nostre bàsquet.