Argumentar quin és el millor pilot de la fórmula 1 és un assumpte molt espinós. El factor tècnic és tan important que acaba subjectivant tota tesi. En la meva opinió, però, s'ha de tenir en compte sempre la filiació de qui argumenta. Les rivalitats agrupen els opinadors en dos bàndols, però mai com ara havia vist que el món alonsista construís tot el seu discurs al voltant de la superioritat mecànica de Vettel. S'ha arribat al paroxisme. S'ha dit i escrit que amb el cotxe de Vettel, qualsevol és capaç de guanyar. Aplicar-ho a un tricampió, d'un guanyador en sèrie capaç de tenir continuïtat en la victòria durant cinc anys, és un menyspreu, però també una fal·làcia que no se sosté.

En primer lloc, perquè els segons pilots –que l'any que ve no continuaran– ens ho mostren. Vettel té 117 punts més que Webber, però Alonso, només 100 més que Massa. Més: el resultat en qualificació –el que mesura la velocitat pura– entre Vettel i Webber és 13-0 i, en canvi, Massa ha estat més ràpid que Alonso cinc vegades (8-5). Que mai, en tretze sessions, l'australià no hagi estat més ràpid que Vettel parla molt i bé del talent d'un pilot i desmenteix que la superioritat tècnica expliqui els 60 punts que separen Vettel i Alonso. Si això fos cert, per què Webber és només cinquè en la general, rere un Mercedes (Hamilton) i un Lotus (Räikkönen)?

Ser el millor és molt més que una volta ràpida. És ser-ho en un cursa, saber regular-se, ser consistent, ser gestor. I a Vettel se li feia el retret que només guanyava amb el vent a favor per contraposar-lo a un Alonso que extreu sempre el màxim del seu monoplaça (per cert, a Hongria no va ser així). Però aquest any l'alemany s'ha situat a l'altura de l'asturià en consistència (Austràlia, Shangai, Catalunya, Mònaco i Hongria, amb un quart lloc com a pitjor resultat).

Més que relativitzar, s'ha de saber matisar. Alonso forja part dels seus resultats en unes sortides i una primera volta esplèndides. Massa –que mai s'havia distingit en aquest aspecte– també guanya un munt de posicions en les arrencades. No serà que en aquest aspecte –KERS– Ferrari sí que té superioritat tècnica respecte a Red Bull?

És lícit, també, fer-se una pregunta. Quan Ayrton Senna va fer segon a Mònaco amb un Toleman (1984) –i hauria guanyat si Jacky Ickx no hagués aturat la cursa– o Vettel va imposar-se a Monza (2008), eren tan bons pilots com quan van ser campions? Segur que no. Ningú no s'esperava aquests resultats. Als campions, en canvi, se'ls exigeixen victòries i gestionar la pressió. I és en aquest escenari que es forgen els millors.

Pilots capaços de guanyar n'hi ha molts –l'any passat, amb set vencedors en les set primeres curses, n'és la prova–, però els millors són tres o quatre. Just els que encapçalen el campionat. Sense igualtat mecànica, afirmar que el tricampió en sèrie guanya per tècnica i que el millor és el que no guanya és el discurs agosarat propi dels que tenen Alonso com un dels objectes del seu negoci. Un discurs de credibilitat baixa.