Les patacades, com més aviat arribin, molt millor. Les prediccions d'Aguirre s'han complert més aviat del que s'esperava. Precisament, abans del partit contra el Getafe i després de la derrota a Vila-real la tesi era que guanyant tan sols els partits de casa (i contra els equips anomenats modestos) la campanya podria vorejar la perfecció. Doncs la tesi se'n va pel desaigüe en un tres i no res. Preocupació? Cap ni una. Independentment del que digui l'entrenador mexicà i de la manera com es jugui, tinc una segona tesi, ni que sigui per allò que qui no té feina el gat pentina. Si fa unes setmanes ens emmirallàvem amb la mitjana anglesa i tota la pesca, ara fixem-nos en la travessa d'aquesta jornada. A primera divisió, només dos 1 corresponents a dues victòries locals. Vol dir que va ser una jornada estranya (abans en deien una travessa milionària), sense gaire lògica, a la qual l'Espanyol també hi hauria contribuït. Probablement, tot i que no guanyar sempre emprenya, d'aquestes dues darreres patacades només em fixaria en els gols encaixats. La mitjana d'un màxim d'un gol per partit se n'ha anat en orris i els números de l'estadística ja són els de la vulgaritat. Què hi farem. També per entretenir-nos podem fer una mirada a la distància de punts entre els primers i els últims. Els cinc punts entre el segon i el tercer són prou reveladors que en la zona de ni tu ni vos hi haurà sang a mitja cama. És lògic. Els pressupostos manen. Ep, excepte que es facin les coses tan malament com les està fent el Madrid! Amb el que li costa pagar només els seus dos cracs, viurien dos o tres clubs de primera! Per cert, si algú vol notorietat i sortir als diaris, parlar per les ràdios i que el vegin a les televisions que presenti una moció de censura. Es veu que ara és el tema estrella, i au, vinga a donar-hi voltes i més voltes. Es veu d'una hora lluny que només es tracta de fer bullir l'olla. Pesats!