Pot­ser la pri­mera reflexió d'alguns, al vol­tant de la pos­si­ble moció de cen­sura, sigui que ja són ganes de tocar els nas­sos. O que ja tenim els interes­sats a la pre­sidència del Barça movent peces. O un sim­ple: on van a parar en aquests moments, quan el Barça acaba de batre un gran rècord, fa just qua­tre dies? O que pen­sem que el pro­blema el tenen a Madrid i amb això els donem pei­xet. Però, si fem una segona lec­tura o pen­sa­ment, podríem arri­bar a la con­clusió que al final els argu­ments són vàlids. És veri­tat que aques­tes coses exis­tei­xen o que, com a mínim, hi ha molts dub­tes i poca trans­parència o clare­dat en alguns aspec­tes. I com a bar­ce­lo­nis­tes, el fet que uns socis vul­guin fer un pas enda­vant i exer­cir el seu dret s'ha de res­pec­tar i valo­rar.

La sen­sació és que hi ha un mar de fons que sem­bla que els gols i els rècords no han pogut tapar. I és molt pos­si­ble que la poca comu­ni­cació real, efec­tiva i demos­tra­ble, jun­ta­ment amb la sen­sació cons­tant que alguna cosa se'ns amaga en cada res­posta o apa­rició, per part d'alguns direc­tius, hagin sigut el caldo de cul­tiu idoni per arri­bar a aquest moment. És a dir, pot­ser la direc­tiva no hau­ria de bus­car res­pon­sa­bles con­crets fora del seu propi àmbit. Inde­pen­dent­ment de si hi ha algú al dar­rere de tot això, si és més o menys oportú o si les raons els sem­blen cohe­rents o ade­qua­des, la junta direc­tiva hau­ria de fer un esforç i una anàlisi i crítica cons­truc­tiva a tots els nivells. No es tracta de bus­car el dimoni fora, que segur que hi és, es tracta de veure en tot això una pos­si­bi­li­tat de millora impor­tant. Cen­trar els esforços a bus­car ene­mics, fer res­pon­sa­bles de totes les coses dolen­tes uns altres, cri­ti­car sense accep­tar crítiques i uti­lit­zar els mit­jans per dir només el que ens interessa sense donar res­posta a les pre­gun­tes ni demos­trar els nos­tres argu­ments (això també val per a tota la resta, inclòs jo mateix, només fal­ta­ria), podríem arri­bar a pen­sa­ments com: és obra de Ber­lus­coni, que vol els drets de tele­visió i ama­gar con­dem­nes; Esquerra Repu­bli­cana, veient la posició d'aquesta direc­tiva davant la inde­pendència, ha creat un grup anti­san­drista; l'Abi­dal, d'acord amb Cruyff, a causa dels rei­te­rats malen­te­sos amb l'actual direc­tiva, ha deci­dit crear el grup Xatos, go home; Flo­ren­tino, per ama­gar el des­as­tre de la seva inversió de 180 mili­ons ha enviat uns infil­trats per crear moguda... I, per què no? San­ti­ago Sal­vat, en la seva recerca per la veri­tat (a causa del seu pas­sat enci­clopèdic), ha donat tots els seus diners a un fons que lluita per la dimissió d'en Car­do­ner.

Amics meus, no crec que aquesta moció arribi gaire lluny perquè la quan­ti­tat d'avals neces­sa­ris la faran com­pli­cada, per no dir impos­si­ble, en aquests moments. Dit això, també crec que hi ha motius perquè alguns socis, cada vegada més, no esti­guem d'acord amb la manera de fer d'aquesta junta direc­tiva. Només amb intel·ligència, for­ta­lesa, humi­li­tat i la veri­tat com a ban­dera un és capaç de veure i reconèixer les opor­tu­ni­tats de millora davant una crítica. Espe­rem que sigui així.